El ritual de Guillem Roma

Un concert sempre és, d’alguna manera, un ritual. Guillem Roma pren aquesta idea i li dona forma i contingut en els directes del seu nou disc. El Ritual d’expropiació es desplegava dissabte a L’Atlàntida, en els primers compassos de la gira d’estrena, i amb el públic omplint del tot l’auditori Joaquim Maideu. És en aquest ambient de proximitat on llueix més la seva música. Ritual d’expropiació té una narrativa, i com va dir Roma al final del concert, està molt bé escoltar-lo en disc però és encara millor veure’l en directe. Aquesta “pregària política en favor de l’esperança” representa un pas més en la seva evolució musical però també d’imatge. L’estètica sempre cuidada de les seves posades en escena incorpora ara el ball, amb la presència constant de les ballarines Kora Leiva i Eva Montesinos, sense oblidar la cura que ha posat en el vestuari i la il·luminació a càrrec d’Àngel Guilanyà. Tot queda clar des del primer moment, amb cançons com “Más velocidad menos espacio” i “Uno mismo”, una aposta electrònica per deixar clara la mirada cap a una societat estressada i individualista. El “M’encantaria” amb ritme de batxata en què fa posar dret el públic representa l’inici del ritual sanador d’una expropiació que no només vol dir repartir riquesa sinó que cadascú sigui capaç de sortir d’un mateix. L’aire tranquil d’“Escoltar-nos de prop” dona pas a un recitat en la veu del guitarrista Guillem Plana que obre el tema que dona nom al disc i és el nucli del concert: “Tots sagnem la sang mateixa / que tot sigui per tothom / expropiem-nos de les coses / de la vida i de la mort.” Evolució en la música i en la cuidada estètica del concert El concert fa un parèntesi en què Guillem Roma es queda sol a l’escenari demanant al públic que proposi cançons de tota la seva trajectòria: “Un lloc”, “El senyor”, “Imaginar” i d’altres van sonar en aquest interludi que s’acabava tornant al nou disc i a tot el grup (a més de Guillem Plana, l’acompanyen Ricard Parera a la bateria i Naime Ventura als teclats) amb “Sense pressa”. I seguidament, amb el bolero “Tu y yo” que no és en el format digital del treball però sí que serà en els concerts. Tot ritual també ha de tenir un sacrifici que requereix, en aquest cas, un espectador voluntari per dur el ritme a “Qué bien se está” –recuperada del darrer disc Postureo real– i ja enfilant la recta final del concert l’“NSQMT” (No sabía que me enamoraría tanto) i l’“Amor, amor”, amb tot el públic dret i l’aroma d’esperança i benestar que deixen sempre els concerts del cantant i músic manlleuenc.

El ritual de Guillem Roma

Un projecte d’antologia

“El ‘Kumbayà’ és autenticitat, valors i la transmissió del cant”

Roda de Ter EnCanta de nou

El festival EnCanta reivindica la “resistència cultural” des de Roda

LA PREGUNTA

El PP aconseguirà majoria absoluta a les eleccions d’Andalusia?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

De les millors carns, els millors embotits

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic