En temps de pau, hi havia un rei que s’avorria molt. Així que va demanar als consellers que li fessin un joc per passar el temps. En Sisa, un dels més savis, va presentar un joc de taula, que consistia en un tauler de 64 caselles, 32 blanques i 32 negres, amb 16 figures de cada color que representaven els diferents atributs de la cort. Un joc d’estratègia per jugar tranquil·lament al saló del castell. El rei, entusiasmat amb el joc, va oferir un regal al savi, i li va demanar que escollís el que més li agradés, de tot el que tenia, per complaure la seva servitud. En Sisa, que per això era el més savi, li va voler ensenyar una lliçó de vida; va demanar blat, concretament que col·loquessin els grans a cada casella del taulell.
A la primera, un gra; a la segona, el doble; a la tercera, el doble de la segona, i així successivament fins a omplir de grans totes les caselles. El rei, satisfet amb la humilitat d’en Sisa, va ordenar satisfer el seu regal, però de seguida li van fer entendre que aquella comitiva no podia ser executada, era impossible obtenir tants grans de blat de tot el reialme i de més enllà. El rei, en comprendre la lliçó, va decidir no fer més regals des de l’eufòria, sinó des de la complaença.
Podria dir que el regal no és res, però tinc clar que es manifesta de tal forma que sembla ser alguna cosa, a més, en el món de les formes no es pot negar. Si algú em demana que defineixi el regal i expliqui com es va originar, només sorgiran paraules que embolcallen la seva realitat il·lusòria. Llavors, es pot afirmar que es fan regals perquè necessitem demostrar-nos l’agraïment, per expressar estima, donar valor i fins i tot, amb segones, buscar-ne reaccions favorables. D’una causa, establerta en una relació, sorgeixin uns efectes que van més enllà de la cosa. La forma de fer un regal no és res més que una manera simbòlica de compartir la llum. Perquè la llum, que en aquesta època l’expressem en ornaments lluminosos a les cases i als carrers, ens recorda que és el moment més fosc de l’any.
És bo i necessari compartir la llum que cadascú té, per anar més enllà de regalar a l’altre una cosa. Si t’endinses en la causa d’aquesta acció, podràs observar que el món bondadós s’estén davant teu mentre camines envoltat de foscor. Veuràs els caminants, que et vas trobant al llarg del recorregut, que porten tots una llumeta que t’ajuda a fer camí. Potser llavors deixaràs endarrere l’odi cruel, la necessitat de venjança, la por i la sensació de solitud. Un regal fet amb el cor corregeix aquest error, amb la mateixa dolçor que la mare amorosa dorm amb el seu cant la seva criatura. I segurament el regal que fas no salvarà el món, però el teu pensament pot canviar envers els altres.
{{ comment.text }}