L’accident en què la matinada de dissabte va morir un noi de 19 anys a la C-37, a banda de dos ferits molt greus, torna a posar a debat la seguretat d’una carretera on es pot córrer –90 quilòmetres per hora– i on no hi ha mitjana que separi els dos sentits de circulació, és a dir, que físicament cap barrera evita els xocs de cara, els que acostumen a desencadenar pitjors conseqüències.
“Ja n’hi ha prou. És hora de fer un pensament. Malgrat que a curt termini no està previst, el quid de la qüestió i pel que hauríem d’empènyer és el desdoblament”, assegura amb contundència Arnau Rovira (Junts), alcalde de Manlleu.
Es dona la circumstància que el jove d’Olot és l’onzena víctima mortal des que es va inaugurar la carretera, l’any 2009.
La Generalitat, de fet, la té detectada com de risc i la va incloure el 2023 entre la vintena d’arreu de Catalunya on està previst desplegar l’estratègia 2+1. Un format d’inspiració suec que consisteix a configurar tres carrils de circulació, amb el central alternant-se en un i altre sentit per tal d’habilitar trams d’avançament segurs.
Segons va anunciar al seu dia el Departament de Territori, la voluntat era intervenir als gairebé 23 quilòmetres entre Manlleu i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Les mesures concretes estaven pendents de precisar, a l’espera d’estudis com el que el juny passat es va adjudicar a l’enginyeria Eptisa, que disposa de 10 mesos per presentar la proposta del punt quilomètric 148 al 153, des del revolt sortint de la C-17 fins a sota la rotonda cap al Camí de la Casa de l’Hora i Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló.
L’accident de dissabte no està comprès en aquest tram, però va tenir lloc només uns metres més amunt si visualitzem la carretera en sentit Olot.
El sistema 2+1 incideix en els dos principals factors relacionats amb xoc frontals: avançaments inadequats i invasions del sentit contrari fruit de distraccions, indisposicions o altres causes que puguin explicar perdre el control d’un vehicle.
L’objectiu de l’estratègia és incrementar la seguretat, però, com que s’habilita un tercer carril, les vies on s’ha implantat també guanyen fluïdesa.
En el cas d’Osona, a més a més de la C-37 aquest sistema també es preveu als 1,7 quilòmetres de la C-25D, l’antiga carretera de Prats des de la sortida de la C-17 a Vic oest fins a enllaçar amb l’Eix Transversal.
Els criteris per incloure carreteres al pla és que siguin d’un sol carril per sentit, que hi passin almenys 5.000 vehicles diaris i que hi hagi registrats xocs frontals greus. Als trams de la C-55, la C-16 o la C-58 on ja està actiu el sistema, els accidents mortals s’han reduït un 90% i els greus, un 50%.
Un altre aspecte pendent de concretar és com es reforçarà la separació entre sentits a la C-37. El ventall d’opcions que inclou el pla és ampli. Tant podria ser una barrera física de formigó com elements d’abalisament o senyalització horitzonal de l’estil de zebrats centrals, pintura vermella o ressalts.
Rovira insisteix i ja ha plantejat altres vegades que el millor seria el desdoblament. Recorda que el de l’Eix Transversal (C-25), finalitzat el 2013, s’ha demostrat la mesura més efectiva per reduir la sinistralitat en una carretera on des de llavors han baixat molt considerablement els accidents mortals.
{{ comment.text }}