Els millors minuts de la nostra vida | Dissabtes, macarrons i Superlópez

Els dissabtes sempre han estat el meu dia preferit. A més de no haver-me de llevar d’hora com la resta de la setmana –excepte dos anys que em vaig apuntar a natació i havia d’agafar l’autobús a les 9 del matí per baixar a la piscina del Club Patí Vic– a Ripoll era matinal de mercat setmanal. Encara s’hi fa, però el meu mercat dels dissabtes era el de finals dels setanta i principis dels vuitanta, amb la fruita a la plaça dels Porcs, els conills i gallines a la Gran, i roba, ferreteria i sobretot joguines repartides entre la de Sant Eudald i al costat de les Voltes. Quan la meva tia em venia a buscar a casa abans de fer-me els millors macarrons del món –perquè el dissabte hauria de ser sinònim de macarrons a Ripoll i a la resta del planeta– aprofitàvem per sortir a mercat, anar a comprar el que ella necessitava, i de pas li demanava un globus que inevitablement es rebentava aquell mateix matí, uns pistoleros emmotllats en plàstic, o preferiblement un còmic nou o de segona mà. I així funciona la vida, sense saber que la felicitat existeix, fins que la trobes a faltar moltíssim. Els còmics, encara que molts ni ho sàpiguen, és literatura. El novè art és una forma tan bona com qualsevol altra d’endinsar-te en la lectura, igual com els The Buggles i Rod Stewart m’ho van significar per la música, i Louis de Funès, Bud Spencer i Terence Hill al cinema. Cada dia, a una hora o altra, i sovint diverses vegades, passo pel davant del mural de Superlópez que hi ha a la paret d’un edifici entre els carrers Pirineus i dels Valls. A Ripoll, enmig de les desgràcies còsmiques que ens han passat aquest segle, també hem tingut la fortuna de comptar entre els nostres convilatans, amb Juan López Fernández, més conegut com a Jan. Els còmics de Jan, sobretot els Pulgarcito i els Superlópez, són d’aquells que encara guardo a casa, i que van ocupar moltes hores de lectura de la meva infantesa i preadolescència. Són joies que conservo, aquelles que rarament torno a revisitar, però sense les quals em faltaria una part important d’allò que soc. El seu Superlópez va servir perquè aquest dibuixant i guionista nascut a la província castellana de Lleó, expressés sobre paper el producte d’una desbordant imaginació esperonada per la migració a Barcelona i posteriorment a Cuba. Però també d’una vida marcada per la sordesa, que no li ha impedit ser un dels grans del còmic ibèric, tot i no haver format part de l’Escola Bruguera, per la qual, això sí, va acabar treballant. A més de passar per davant del mural de l’edifici, alguns dies veig Jan passejar pel carrer Sant Pere o per la plaça Sant Eudald, o comprant com jo mateix a les poques botigues que queden al poble. I sovint l’abraçaria. Però dissimulo, saludo la seva parella actual, i me’n torno a casa, on estic a prop de les obres (literàries) que va crear, i que de retruc van fer de mi el nen inquiet que pretenc continuar sent.

Els millors minuts de la nostra vida | Dissabtes, macarrons i Superlópez

Paulo Freire i la pedagogia de l’oprimit

Perilla el format fisic dels videojocs?

Aquests són els beneficis de beure cafè

Ja hi tornem a ser

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Rescaten una serp pitó a Manlleu

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

Mites sobre la salut que encara molta gent creu