Els millors minuts… | L’estimat Urruti

Jorge Alberto González Barillas, conegut amb el sobrenom de Mágico González, és a Cadis el que Maradona a Nàpols. El futbolista salvadoreny tenia un talent descomunal, gairebé a la mateixa altura que la seva capacitat per gaudir de la nit, que li va servir perquè el consideressin millor jugador centreamericà del segle XX. Després del pas de la selecció del seu país pel Mundial 82, diferents clubs de primer nivell van fixar-se en Mágico, però va ser el Cadis qui el va acabar convencent i convertint-lo en el seu referent més etern. A cinc jornades per al final de la Lliga 1984-85 Mágico González va plantar la pilota al punt de penal de l’estadi José Zorrilla de Valladolid. Feia només uns mesos havia participat en una gira americana amb el FC Barcelona, compartint precisament vestidor amb Maradona. A l’hotel de concentració de l’equip, Diego va fer sonar l’alarma d’incendis per gastar una broma, i tots els jugadors van sortir de les seves habitacions. Tots, excepte González, que va preferir acabar el que estigués fent amb una senyora que l’acompanyava. S’explica que aquell va ser el motiu perquè Núñez no l’acabés incorporant a la disciplina blaugrana: la indisciplina. Tampoc n’estava massa, de content, el tècnic català del Cadis Benet Joanet –exporter periquito–, que a mitja temporada l’havia enviat a Valladolid, fart de comportaments excèntrics. Per això, en aquest parèntesi castellà de la seva carrera, va agafar impuls i es va disposar a xutar el cop franc. Sota els pals Urrutikoetxea esperava per esdevenir protagonista del dia, de la temporada, de la dècada. El jugador local Aracil s’havia llançat uns moments abans a la piscina dins l’àrea blaugrana, i amb la complicitat habitual de Sánchez Arminio, que representava els valors de l’arbitratge d’un país abonat a l’anticatalanisme i antibarcelonisme, va aconseguir que li xiulessin un penal més fals que la democràcia espanyola. Mágico González va xutar ajustat al pal dret de la porteria d’Urruti, però el porter guipuscoà va endevinar-li la intenció. El donostiarra complia la seva quarta temporada al club –on havia arribat des de l’Espanyol, quan la gent encara no enfollia si s’anava de Sarrià a Les Corts i viceversa–. Tenia 33 anys. La narració de Joaquim Maria Puyal per Ràdio Barcelona va deixar un dels moments més icònics del mitjà, amb aquell cèlebre “Urruti, t’estimo” que ha perdurat fins als nostres dies. La seva aturada va servir per acabar amb 11 anys de sequera a la competició, després de les 14 anteriors a la lliga de Cruyff jugador, i iniciant una etapa de cinc més abans de la primera del Cruyff entrenador. Certament, la gent estimava Urruti, no tant per aquell penal aturat (que també) com pel seu tarannà i bonhomia. Si la pilota hagués entrat encara quedaven quatre partits més per certificar un campionat que ja estava a la butxaca. I el va seguir estimant i preferint que no pas el titular Zubizarreta, que es va incorporar a final de la següent temporada. I fins i tot diria que després que el 24 de maig de 2001 morís decapitat en un accident de trànsit a la ronda de Dalt, els catalans, culers o no, el seguim estimant igual o més, tant com els gaditans poden fer-ho amb Mágico, o els napolitans amb Diego.

Els millors minuts… | L’estimat Urruti

Paulo Freire i la pedagogia de l’oprimit

Perilla el format fisic dels videojocs?

Aquests són els beneficis de beure cafè

Ja hi tornem a ser

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter