Un Festival que acaba en festa i amb més públic que mai

Dissabte es va saber que tancaven unes multisales de cinema emblemàtiques, les Icària de Barcelona, paradís del cinema en versió original. Des de la Bassa dels Hermanos es veu també la part de darrere d’un Vigatà que ja tothom dona per perdut. Cinemes que tanquen, sí, però el cinema és viu. I si no, podien preguntar-ho al miler llarg de persones que estaven a punt de veure la pel·lícula KBKJ enmig d’aromes de pollastre al curri, ressons de danses de Bollywood i aplaudiments pels premis que s’acabaven d’entregar. Encara aquest diumenge hi va haver sessions a L’Atlàntida, amb pel·lícules fora de concurs i una traca com la première a l’Estat de Vikram, porta d’entrada a una sèrie de films d’acció trepidant i en aquest cas no de Bollywood. Però els premis ja es coneixien dissabte, com és habitual, ben repartits entre gèneres i països. El jurat distingia la coreana Next Sohee, de la directora July Jung, amb el primer premi. Un film que parla “de la pressió sobre els estudiants” en aquell país, i d’una jove que per pagar-los s’encara amb l’explotació en un call center. “Una història aparentment senzilla, però que acaba essent devastadora”, deia Jaume Balagueró. El conegut director de REC era un dels membres d’aquest jurat, que completaven dos altres realitzadors, el basc Paul Urquijo i la catalana Raquel Barrera. I no contents amb el primer premi, queien dues mencions, una que també se n’anava cap a Corea del Sud per a Special Delivery (“un exercici exemplar de cinema d’acció”) i l’altra cap a Mongòlia amb Harvest Moon (“colpidora història sobre la paternitat”). Aquest film, que en el rerefons està parlant del final de la Mongòlia tradicional i la fugida de gent del camp a la ciutat, s’enduia també el premi de la crítica. Finalment, el Gat de la Sort –el premi del públic– se n’anava a Gelat de moniato, una meravellosa producció xinesa d’animació que demostra que els estius de descoberta són un fenomen universal. El seu director, Wang Chong, recollia el guardó en persona i agraïa la feina d’un festival on deia que “he conegut gent fantàstica”. Els premis d’aquesta vintena edició representen, d’alguna manera, la grandíssima varietat del cinema asiàtic més enllà dels gèneres més populars o més tòpics: films d’autor amb rerefons socials, films per a públic familiar d’extraordinària sensibilitat o films d’acció amb produccions i recursos que res tenen a envejar als de Hollywwod. “El jurat no ho ha tingut fàcil, han valorat moltes pel·lícules amb més de 4 sobre 5 i per això han donat dues mencions”, deia Quim Crusellas. Més públic que mai Per al director del Festival Nits ha estat “una edició molt completa, amb més púbic que mai”, no només a la Bassa sinó en les sessions de L’Atlàntida. El director del festival, en el seu parlament públic, havia fet un al·legat en pro del cinema, malgrat el degoteig constant de notícies de tancaments de sales. Crusellas va reivindicar “el cinema vist en pantalla gran” i els festivals i altres referents com cineclubs i filmoteques on se’n pot gaudir. “Potser és que el públic jove no veu el que els agradaria, les noves mirades, i aquesta és la feina que hem de seguir fent nosaltres”, diu Crusellas. O potser és que hi ha tanta oferta d’oci, o potser que s’ha perdut “la litúrgia” d’anar al cinema, el ritual que en feia quelcom més que la projecció d’una pel·lícula. Ho explicava mentre a la Bassa dels Hermanos el públic reacciona amb aplaudiments o amb crits a les escenes de la pel·lícula KBKJ. Aquí sí que el cinema és un fet social. Més de 1.600 persones van passar per la clàssica nit de Bollywood, al final d’una setmana de cinema asiàtic. La Bassa vibra amb la cultura índia En el moment de la projecció de la pel·lícula, prop de 1.200 persones omplien la Bassa dels Hermanos. Durant la nit, l’organització xifra en més de 1.600 les que hi van passar, una xifra fiable perquè només hi havia una entrada habilitada a l’espai i es podia fer recompte. Les danses Bollywood del grup Nataraja Dance amb el carisma del seu líder, Dev Kalandara, van posar dempeus el públic ballant al ritme de les seves coreografies. L’Associació Cultural i Social de l’Índia hi va posar, com és habitual gairebé des de l’inici del festival, la part gastronòmica. L’acte va comptar amb la participació també del segon secretari de l’ambaixada de l’Índia, que s’impressionava “de veure tanta gent” esperant una pel·lícula del seu país. I és que a l’Índia “el cinema és gairebé una religió”, explicava Jordi Casadevall, un vigatà que hi ha viatjat sovint i que és també un fidel del Festival Nits.

Un Festival que acaba en festa i amb més públic que mai

Una marató de cinema asiàtic

Nyandú, Anna Andreu i Edna Bravo obren divendres el Cantilafont

“Aquets dies vas mig atontat”

Viatge rodó

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Un incendi com cap altre

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Els estudiants excel·lents del 2026

Detenen l'autor dels incendis a dos vehicles a Sant Hipòlit

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

“Vaig notar fang a la boca”

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya