En aproximadament deu dies, un premi Lumière, un premi Gaudí i la nominació al premi César. Són els guardons que el vigatà Artur Tort ha recollit o als quals opta –tots en la categoria de millor fotografia– pel seu treball a Pacifiction, la darrera pel·lícula del director banyolí Albert Serra.
Els premis que estan arribant no sorprenen els experts en cinema, que ja havien seguit la trajectòria de Pacifiction des que es va estrenar el mes de maig passat al festival de Canes, dins de la secció oficial. “Presentar-la allà ja li va donar un recorregut molt gran”, explicava Tort aquesta setmana en què s’ha pres uns dies de descans. No qualsevol director pot portar les seves pel·lícules a un dels grans certàmens europeus. “Va tenir molt bona acollida de la crítica”, diu Tort. La prestigiosa revista Cahiers du Cinéma la va designar com la millor pel·lícula de 2022, “no solament del cinema francès sinó del món”. Arribats en aquest moment en què s’atorguen els grans premis de cinema arreu, “estàvem expectants, i ara estem molt contents”, explica el director de fotografia vigatà.
Primer van ser els Lumière, en què va obtenir el premi a la millor direcció, el de millor actor per Benoit Magimel –el protagonista– i el de millor fotografia. Els Lumière són especialment valorats a França perquè els atorga la premsa especialitzada i la crítica internacional. Després va venir el Gaudí, que diumenge passat recollia Artur Tort en la gala celebrada a Barcelona, en què Pacifiction també va obtenir el guardó al millor film en llengua no catalana i el de millor direcció artística per a Sebastian Vogler. “És un premi que fa il·lusió, perquè arriba a molta gent que no està connectada amb el món del cinema”. I finalment, al cap de només dos dies, arribava la nominació d’Artur Tort al César, també per a la millor fotografia. S’entregaran el proper dia 24 de febrer i Pacifiction hi arriba com una de les grans candidates, amb nou nominacions. “Els César són quelcom molt gran, en el cinema francès, hi voten més de quatre mil acadèmics”, diu Tort. El sol fet d’haver estat nominat per l’Académie des Arts et Techniques du Cinéma ho considera ja un premi. “A més, no és tan habitual que hi hagi pel·lícules tan radicals, amb una aposta de cinema tan forta, entre les grans candidates, és una manera de valorar la feina que s’ha fet”.
Artur Tort treballa des de fa temps en les produccions d’Albert Serra, però Pacifiction ha representat per a ell un nou repte. Acostumaven a fer “rodatges més minimalistes” i aquesta vegada tot ha estat més gran. Rodar a Tahití, per exemple, on es va declarar una forta onada de covid quan hi eren, o bé treballar amb una trentena de localitzacions diferents. “Ha estat un salt, i ens ha donat la confiança que podem assolir reptes més complexos com a equip”. I a títol personal, també li ha donar l’oportunitat “de provar coses que fins ara no havia pogut aplicar”. Pacifiction s’ambienta a la Polinèsia francesa i té com a personatge central De Roller (Benoit Magimel), l’Alt Comissari de la República en aquest territori que és encara colònia francesa. Home de món, de formes educades i amb una orella parada al pols popular, tement que es puguin produir moviments antifrancesos. Temor que s’accentua quan la presència d’un submarí francès podria indicar la represa de les proves nuclears que ja s’havien fet a la Polinèsia. Com és habitual en ell, Albert Serra hi aplica una narrativa cinematogràfica que fuig dels cànons ortodoxos i que l’ha convertit en avantguardista del cinema europeu. És el desè film de la trajectòria que va iniciar l’any 2006 quan es va donar a conèixer amb Honor de cavalleria. Uns Gaudí amb implicació osonenca
El primer Gaudí individual que recull Artur Tort va estar acompanyat diumenge per altres amb ressò osonenc. Sis dies d’agost, de Ventura Durall, va rebre el Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió. Ventura Durall havia dirigit aquesta producció basant-se en la novel·la homònima de l’escriptor vigatà Jordi Lara, sobre la mort de Lluís Maria Xirinacs. També estava nominada a millor documental Alba Bresolí, de Muntanyola, per El día que volaron la montaña.
{{ comment.text }}