Generó, mig segle amb els pinzells

Ho explica amb serenor, amb un somriure. “És la penúltima exposició... mai no es pot dir l’última”. Ramon Generó sap, però, que els quadres que exposa aquest estiu a la sala de Can Puget de Manlleu no tindran continuïtat. La malaltia que pateix, una atàxia de caire hereditari que li provoca descoordinació en els moviments, ja no li deixa agafar bé els pinzells. I menys practicar el seu estil de pintura, molt intuïtiu, de taca de color. Un se l’imagina a l’estudi, allunyant-se i acostant-se constantment a la tela o al paper, per anar creant l’efecte de color i llum que perseguia. “Una pintura més cerebral seria incompatible amb la meva manera de treballar”. Ramon Generó sí que pot mirar enrere i veure una obra extensa i intensa, i fer-hi una mirada nova. No li agrada el terme retrospectiva. El que ha fet a Can Puget, a la mostra “Pinzellades”, que es va inaugurar el dia 13 de juliol i es podrà veure fins al 26 d’agost, és recollir obra dels darrers 20 anys amb una mirada “més lliure” que en una galeria d’art. El mig centenar d’obres que es poden veure a Manlleu compaginen la seva temàtica més clàssica –el paisatgisme– amb altres temes. “Intento mostrar que es pot pintar de tot, i que depèn de la interpretació que li donis”. La distribució de l’espai que dona peu a crear diferents àmbits li permet aquest joc: un apartat dedicat a les marines, un altre dedicat a la figura –poc coneguda en la seva obra– o també la mostra de tècniques que surten de l’oli sobre tela, com el gouache. Fins i tot un joc irònic a partir del seu espai de treball: “Un dia em pregunto: què hi ha darrere del cavallet?”. I pinta els prestatges amb llibres, altres cavallets... la cuina de l’artista. Tot porta, però, cap al mateix camí, la progressió que va seguir cap a una pintura cada vegada menys suportada en la referència a la realitat, on el tema era un simple pretext –necessari per a l’espectador, a vegades– des d’on podia deixar-se anar amb llibertat. “Suprimir la duresa del dibuix, per quedar-te només amb la impressió”. I buscar aquell equilibri gairebé impossible, que li feia afirmar, en la seva anterior exposició a la galeria El Carme de Vic, que una taca de color mal situada li podia acabar espatllant tot un quadre. Ramon Generó s’habitua ara a un nou ritme de vida, després d’haver estat mig segle pintant sense parar. Primer, compaginant l’art amb la seva feina d’empleat en una entitat bancària. Després, ja dedicat de ple a la creació. “Quan triava les obres per aquesta exposició, pensava com podia haver arribat a pintar tant!”. I no només això, sinó que hi reflexionava, i recollia els seus pensaments en el llibre Pinzellades II –anteriorment havia publicat un primer volum– que es va presentar el mateix dia de la inauguració, d’on s’extreuen els textos destacats que es publiquen a continuació. L'EMOCIÓ “L’estil és bo i la composició també, però no em diu res. No em produeix cap emoció. Hi falta color! Una pintura ha d’emocionar, aquesta ha de ser una de les seves principals virtuts. Tinc clar que si substitueixo la paraula pintura per altres disciplines artístiques, les valoracions seran ben semblants.” EL TALENT “És com saber explicar bé uns fets amb poques paraules. Veiem obres que tenen la particularitat de semblar més valuoses del que són realment: en aquest caire rau, en moltes ocasions, la presència de talent. Saber convertir en fonamental el que aparentment no ho és. Es tracta de donar-li un nivell superior.” LA LLIBERTAT “La llibertat és indispensable per a qualsevol que vulgui practicar un tipus d’art (...). Reproduir la realitat no és sinònim d’art. S’ha de procurar, tot i que tingui un punt pretensiós, fer visible allò que resta invisible a la comprensió. Dit d’una altra manera, que entri per la via dels sentiments.”

Generó, mig segle amb els pinzells

Memòria preservada

Calldetenes entra en joc

Vides (extra)ordinàries

Calldetenes acull aquest dissabte la segona edició d’Osona en Joc

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

“No repetiré a les eleccions del 2027”

Obre La Pèrgola, un nou espai de 'tardeo' per al públic adult

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells