“Han fet un gran Superlópez a la pel·lícula, però és el seu”

Ariadna Reche Juan López Fernández (Toral de los Vados, 1939), conegut com a Jan per com firma els seus dibuixos, va arribar a Barcelona als anys 70 i actualment resideix a Ripoll. El personatge de Superlópez emergit del seu llapis evoluciona en edat i en context paral·lelament al seu creador. Amb el salt a la gran pantalla, ha tornat a adquirir popularitat. Jan va assistir al Comtal de Ripoll a l’estrena del film, i abans contestava per escrit –és sordmut– l’entrevista d’EL 9 NOU Havia tingut mai dubtes de a què dedicar-se? Sempre m’ha agradat dibuixar. El que realment volia era fer dibuixos animats i, de fet, fins als 25 anys això va ser la meva feina. He treballat d’animador a Estudios Macián, a Barcelona, de director tècnic a la televisió de Cuba –on vaig estar vivint 10 anys– i també he estat un any al Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos... Per què i com va decidir apostar pel còmic? Senzillament passava que a l’hora d’anar escalant posicions dins l’animació audiovisual em costava més dirigir els equips humans amb qui treballava. Al ser totalment sord des que tinc 6 anys, la comunicació amb el grup de treball es complicava. Vaig decidir llençar la tovallola i dedicar-me al còmic, que és el més semblant i em permet crear sol. Com neix Superlópez i com ha anat evolucionant? Superlópez neix de l’encàrrec d’un llibre d’acudits muts que fessin una paròdia de Superman l’any 1973. Un temps més tard, pensant que el personatge tenia potencial, el vaig proposar a l’Editorial Bruguera, on va començar a aparèixer en historietes d’una pàgina que feia seguint els paràmetres editorials de la casa. No m’agradaven. Amb el temps, vaig anar guanyant autonomia de creació. Per què aquest nom? Com el va escollir? Al començar era una parodia a l’espanyola de Superman i el vaig concebre com un reflex del ciutadà mitjà del país en general. El nom el vaig escollir en funció del cognom més comú de la península, López, que casualment també és el meu. Amb aquesta tria, intentava expressar que el personatge som tots, que tothom porta un súper a dins. El personatge es caracteritza per ser un heroi força desastre. Aquesta personalitat és una sàtira als superherois americans? Al principi sí que era una critica als superherois americans. Els tres primers àlbums diria, sobretot els de El Supergrupo. Ho va ser fins que em vaig cansar del tema. Jo no volia fer cap més superheroi i per això el vaig anar derivant al que m’interessava de veritat: la crítica social i, per suposat, la crítica a la societat espanyola, que és on se situa la història. Utilitza el personatge com a mitjà per expressar les seves idees? No, he publicat algun dibuix de Superlópez reivindicant el tema català perquè ho soc. Visc i treballo a Catalunya i crec en aquest país. Però no tinc cap vocació propagandística, crec que els pamflets són nocius. No pretenc tractar idees polítiques, només idees socials. D’on treu la inspiració? De la vida mateixa, dels diaris, de la cultura... Observo la vida i procuro que el lector es reconegui en els seus ambients quotidians quan llegeix els còmics que escric. Per això intento dibuixar llocs reals sempre que puc. Ho he fet amb Camprodon, Ripoll i Sant Pau de Segúries, entre altres. Descriu els seus còmics com a canal de reflexió per a joves d’entre 12 i 18 anys. La pel·lícula pot ajudar a tornar lectors adolescents a les pàgines de Superlópez? Oh, no, no como un canal de reflexió. Simplement procuro que les meves històries tractin temes sobre els quals els joves puguin acabar reflexionant. Però vull que tinguin criteri propi. Les escric pensant en un tram d’edat d’entre 12 a 18 anys per coherència amb l’estructura, però pot llegir els còmics qui vulgui, tinguin 7 o 80 anys. Sobre la pel·lícula, és veritat que no hi vaig voler intervenir. No hi volia influir ni ser influït. Caldera i els seus companys han portat a la gran pantalla el seu Superlópez i ho han fet bé, però és el seu. Tant de bo la pel·lícula em proporcioni més lectors de la franja d’edat per a la qual escric, perquè ja me’n queden pocs, d’aquests, però alhora ho veig difícil perquè l’atracció a les pantalles dels mòbils i les tauletes és forta. En els últims mesos ha publicat tres còmics del personatge (Superlópez XXL, Robinson i El gran libro de Superlópez). Es marca una producció periòdica? Per contracte he de realitzar tres àlbums a l’any. Dedico un mes a escriure el guió i a recaptar informació i després tres mesos a dibuixar-lo. El pròxim àlbum de Superlópez que estic preparant es titula La isla de basura i tracta de la contaminació provocada pels plàstics abocats al mar. Després d’aquest, sortirà El secreto de la biblioteca, que es basa en un conte preciós que va escriure un lector menut de la biblioteca de Ripoll per al Gran Llibre que fan cada any les escoles. El còmic es publica en diversos idiomes. En quin l’escriu originalment? Antigament es publicava a Alemanya, però no m’agradava com l’editaven. També es va fer una edició en gallec, alguna en danès, noruec, suec, grec… No tinc una ambició a publicar en idiomes estrangers, ja que treballo amb la premissa que em dirigeixo a un públic peninsular. Jo, essent sord, no he pogut aprendre el català i menys en l’època escolar que vaig viure. Per això penso i treballo en castellà, però m’agrada llegir en català i em sap greu que sigui tan difícil aconseguir publicar àlbums de Superlópez en aquest idioma. Fins al moment, se n’han publicat dos: un per al Comú de Canillo a Andorra i un altre per al Museu Etnogràfic de Ripoll. El personatge s’ha anat fent gran. Li té algun futur preparat? El futur de Superlópez és el meu i està passant. El present se m’estampa a la cara, alegrement, cada matí. I els matins es van succeint sense preguntar. Només m’adapto i vaig fent mentre conservi el pols ferm i hi hagi un editor disposat a publicar les meves històries.

“Han fet un gran Superlópez a la pel·lícula, però és el seu”

El SEAIA d’Osona Acció Social celebra 25 anys amb una jornada a Calldetenes

Portes obertes i actes en el Dia Internacional dels Museus a Osona

La Festa Verdaguer destaca la lluita del poeta per la veritat

El Ball del Pi entona les arrels

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"

Començar el dia al Taga