“He canviat la política per la poesia i això m’ha permès acabar el poemari guanyador”

El periodista i antropòleg ripollès Dani Vilaseca (1982, Ripoll), que actualment treballa com a professor de geografia a l’institut Abat Oliba de Ripoll, va guanyar la quarta edició del Premi de Poesia Joan Aliguer 2025 amb Mapa del que plou, el seu debut en el gènere. Vilaseca va recollir el guardó el passat desembre a Mollet del Vallès. S’esperava guanyar aquest guardó?La veritat és que no. Va ser una sorpresa. Feia molts anys que no presentava un poemari en un concurs. Quan era més jove, sí que tenia més tendència a escriure a casa i a participar en certàmens. Estava en el lloc adequat i en el moment adequat. Tenia un poemari antic de feia uns deu anys que, amb el temps lliure obtingut després de deixar la política, vaig refer de cap a peus. De què va el llibre?Es demanava que s’escrivís una cronologia d’un any i el tema era lliure. Parla de com el clima, l’entorn i l’atmosfera acaba modificant els comportaments de la societat i de la gent que viu en un lloc determinat. En comptes de parlar de les estacions de l’any, ho faig de com les característiques que tenim en cada època de l’any ens transformen d’una manera o d’una altra. Parlo dels diferents fenòmens meteorològics i atmosfèrics que hi poden haver. Per exemple, el primer és sobre el glaç, que s’escau en l’època d’hivern. Dic que pot convertir-se en una condemna per una vall o un poble petit, però malgrat això, “sota el gebre la saba es mou. Una remor mínima. Un batec que anuncia retorn. Tot allò que calla, viu”. Estan centrats en l’àmbit rural. Quina importància té aquest premi?Està organitzat entre la família de Joan Aliguer, que era un poeta de Mollet del Vallès, i l’Ajuntament. És un premi jove, però hi van participar 39 obres originals de diferents punts dels Països Catalans. Demanaven un mínim d’entre 350 i 400 versos, que en el meu cas s’ha traduït en una trentena de poemes. Guanyar el premi incloïa l’edició del llibre i una dotació econòmica de 1.500 euros. Vaig descobrir-lo a través de la web del Departament de Cultura de la Generalitat, en què es poden consultar els concursos de cada època de l’any. N’hi ha algun que destacaria especialment?En general, és un poemari en què cada poema va molt lligat amb l’altre. Tenen un fil conductor entre tots ells. Destacaria per què l’he titulat així. Mapa del que plou sorgeix de la idea de la mirada i observació d’un espai o d’un poble en el moment que està plovent. El protagonista, des de dins de casa, veu el que hi ha a fora. De fet, un dels poemes parla de com ressegueix amb el dit les gotes que cauen a la finestra i fa un mapa d’allò que hi ha a fora. Potser me l’hauria imaginat més escrivint alguna novel·la o crònica històrica.Com en totes les professions, si t’hi vols dedicar professionalment, hi has de dedicar moltes hores. Compaginar la feina, la vida privada i l’escriptura és complex. Per la meva formació, seria més lògic escriure un assaig o una novel·la històrica, però la meva debilitat és escriure poesia. Se n’hauria de fer més a l’escola?Trobo que, en general, la literatura i la poesia és un gran àmbit per despertar la curiositat i l’aprenentatge amb els alumnes. Com es pot vincular la poesia amb les assignatures que imparteix a l’institut?Per exemple, a Mapa del que plou hi surten elements geogràfics. També es parla del clima, que és diferent el de les latituds de l’hemisferi nord amb el de les zones tropicals. Les societats del Brasil o Finlàndia canvien a partir de certs fenòmens atmosfèrics. No deixa de ser una part dels estudis de geografia o d’antropologia. De com es desenvolupen i es relacionen les societats. Organitzen jocs florals a l’institut?Sí. Cada any, el departament de llengua catalana i literatura del centre organitza un concurs literari per Sant Jordi. Des que va assumir el càrrec de secretari a l’institut, ha impulsat alguns canvis.Des que estic a l’equip directiu, he premut l’accelerador en aspectes que transformin l’institut físicament i socialment. Tenia per objectiu introduir pressupostos participatius, perquè crec en la participació i en la col·laboració de la comunitat educativa. Hi dediquem 15.000 euros anuals de propostes fetes per alumnes, famílies o professors. Hem posat més piques al laboratori de química o cada alumne té una bata per al laboratori. Ara estem transformant el pati. Hem construït elements de fusta, un mur amb la tècnica de pedra seca, hem plantat espècies autòctones i hi hem posat una bassa. M’agradaria que el pati passés a formar part de la comunitat de Ripoll. Troba a faltar la vida política com a cap de llista de l’Alternativa per Ripoll-CUP?Li seré sincer: no ho trobo a faltar. Va ser una època molt absorbent i molt moguda en els àmbits polític i mediàtic. El clímax va ser el segon intent de fer la moció de censura. Vam deixar les forces allà. Recollir el que va suposar el desgast de tota la feina feta i, de cop i volta, que Junts digués que no, va detonar-ho tot. Quan passes a ser un personatge públic, tens un desgast. Has d’estar fresc per fer les coses i no tenia la frescor del principi. Era millor que un company prengués el relleu. He deixat la política per la poesia i m’ha permès acabar el poemari guanyador. Quina nota posa a l’alcaldessa Sílvia Orriols?Un suspens clar. Deixo la política, però no deixo de ser ciutadà i soc crític. Més enllà d’allò que representa, si purament parlem de la gestió de Ripoll, crec que ha quedat oblidada. La veiem més al Parlament que al poble. Sembla que les coses es facin de pressa i corrents. S’han de fer plens extraordinaris ràpid, perquè no arribem a temps en moltes coses. La caserna de la Policia Local encara no s’ha inaugurat, no sabem què passarà amb la xarxa de calor, la nau del Pla. Caselles ara sí, ara no. És un curtterminisme que fa por. Un dels moments més esperats del ple eren els cara a cara entre Orriols i Vilaseca.Dins de l’oposició es van generar dos eixos: un seria el del regidor de Som-hi!, Joaquim Colomer, que hi tenia una picabaralla dialèctica més dura, i, després, amb mi. No ho trobo a faltar. El regidor Jordi Hostench m’ha agafat el relleu i ha mantingut el to. Digui’m una actuació que li hagi agradat d’Aliança Catalana.[S’ho pensa] Per exemple, la recuperació de la revetlla de Sant Joan. Recuperar una festa popular catalana és una bona cosa, encara que ho hagin polititzat. També ho portàvem al programa electoral.

“He canviat la política per la poesia i això m’ha permès acabar el poemari guanyador”

El ‘Messi’ d’esquilar ovelles

La residència de Campdevànol celebra trenta anys fent de casa

Radiografia a l’ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

El temps troba casa a Ogassa

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Entre boscos i sense presses

Roben encastant un cotxe a la joiera de la plaça de Manlleu

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Insòlita recollida de firmes a Manlleu, on és l'Ajuntament qui l'impulsa per demanar més seguretat

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

Cau la branca d'un arbre i xafa un cotxe aparcat a Vic