Inventors, industrials i poetes

“De la tècnica a la ciència pura, a cavall sempre d’una gran emoció poètica”. Qui escriu aquestes paraules és Ramon Casanova i Danés (1892-1968), un dels protagonistes –juntament amb el seu germà Damià–de la revolució tecnològica que va convertir una petita indústria que feia eines agrícoles en La Farga Casanova, el gegant metal·lúrgic del Ripollès. Ramon i Damià són els personatges centrals del relat Fills del ferro (Curbet Edicions), que ha escrit Jordi Casanova, net del segon, i que divendres es presentava al Museu Etnogràfic de Ripoll. Una construcció literària que no es fa a partir de fets reals, sinó seguint literalment els fets reals. Perquè la història d’aquesta família té prou de novel·lesc com perquè no calgui inventar res. Jordi Casanova s’ha submergit en el passat familiar, buscant-ne les arrels relacionades també amb la metal·lúrgia, a finals del segle XVIII a la Vall del Bac. D’aquí venia l’origen de la nissaga de Victòria Danés, que es casarà amb el paraire Manuel Casanova l’any 1816 a la Pobla de Lillet. S’instal·len a Campdevànol l’any 1856, i aquí el fill i els nets de la Victòria, que morirà molt gran coneguda com la centenària, tornaran a picar el ferro. Jordi Casanova ha aprofitat tota la documentació familiar que ha trobat i les seves recerques en arxius “per retratar un lloc, un país i un moment”, per fer evident que “la història gran es manifesta en la història petita”. No ha volgut escriure “un panegíric”, encara que la trajectòria dels germans fargaires acabi suscitant –inevitablement– admiració. “En alguns moments es fa evident el conflicte entre l’esperit moral i la tecnologia”, deia en la presentació el filòleg Jordi Mascarella. El material epistolar és el que li serveix d’argamassa per lligar tota la veritat històrica i fer emergir la humanitat dels personatges. Des de les cartes que els industrials es creuen amb gent tan diversa com Pau Casals o Carles Riba fins als detalls dels dietaris on s’anota el preu d’allò que es va a comprar. Els fets històrics travessen el relat, “des de la Guerra del Francès fins a la Segona Guerra Mundial”, destacava l’exalcalde de Ripoll i enginyer Pere Jordi Piella, en la presentació. Els Casanova naveguen com poden enmig d’aquestes onades de tempesta, sempre fidels a la seva catalanitat en la mesura en què la poden exercir, i amb un sentit social més acusat que els empresaris coetanis. I aixequen un imperi, quan es vinculen amb Hispano Suiza, i munten la divisió de forja de l’empresa, la més innovadora del moment en la fabricació de motors. És el naixement de La Farga Casanova, que arribarà a tenir un miler de treballadors i serà el puntal de l’economia del Ripollès, en mans de la família fins que la crisi l’arrossegarà a finals dels anys 70 i principis dels 80. Però aquesta és una altra història, la del llibre s’acaba abans, l’any 1946, per poder “mantenir la distància” suficient de l’autor amb la generació dels seus pares. El relat és extens, amb una part final d’apèndixs documentals, arbres genealògics i índex onomàstica, que ajuden el lector a situar-se en el marc de la història. Una història que, en certa manera, Jordi Casanova volia “retornar” a la gent del Ripollès, perquè “és de tots i a tots ens pertany”. RAMON CASANOVA, INVENTOR ramon i Damià Casanova tenien personalitats diferents, però que es complementaven bé. En destacava poderosament la personalitat del segon, dotat d’un poderós enginy que el va dur fins i tot a crear el pulsoreactor, un prototip molt aproximat del que seria un motor a reacció. Amb un punt d’arrauxat, se’l coneixia també amb el malnom d’el boig de l’Hispano, i així es va titular l’exposició que se li va dedicar l’any 2013, i que des de Ripoll va itinerar per Catalunya. Ramon Casanova era “el més cosmopolita” dels dos germans, i durant la Guerra Civil es va exiliar a França, però no per afinitat amb el règim de Franco, com molts altres industrials. De fet, a l’acabar la Guerra Civil no va tornar a Catalunya. Només ho va fer en el moment en què va veure que, si continuava a França, podia acabar deportat a l’Alemanya nazi. Es va casar amb Cristina Serra, filla d’uns esclopers de les Llosses. El matrimoni va donar peu a burles cap a la dona que es van escriure, fins i tot, en la premsa de l’època de Ripoll. “Escriure aquest llibre m’ha ajudat també a veure com era la societat d’aquell moment a Ripoll, a Campdevànol o a Sant Joan”, explica Jordi Casanova.

Inventors, industrials i poetes

Delícies italianes que sedueixen, al cor de Torelló

15 dies per no parar

25 anys emergint talent jove

Sant Joan reubica la festa

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"

Mercè Generó es jubila d'Osonament

La manlleuenca Mima Riera, una agent dels Mossos a la pel·lícula sobre els atemptats del 17-A

El gurbetà Ignasi Quer marca quatre dels cinc gols del Barça en el debut de Lliga a la Segona RFEF