Josep Checa dialoga amb la mare absent al recull ‘Arrels de morera’

Josep Checa té la sensació que al llarg de la seva trajectòria com a poeta –ja són una quinzena de llibres– no ha fet altra cosa que “escriure sobre la meva vida”. Dir les veritats pròpies “amb l’anhel que algú s’hi trobi identificat”. El seu nou recull entra plenament en aquesta línia: Arrels de morera (Témenos Ed.) és un diàleg poètic amb la persona de la mare, ja absent, però que parla sobretot del pare. Un pare que tampoc hi és, i que Josep Checa va cuidar fins al final dels seus dies, vivint junts a Sant Boi de Lluçanès. Allà va voler que es dipositessin les seves cendres, sota una morera, i d’aquí la referència a aquest arbre en concret. Va ser després de la desaparició d’aquest quan Checa va iniciar l’escriptura del mig centenar de poemes que configuren el llibre, “un diàleg amb la mare sobre el pare, m’hi adreço de forma directa o de forma més genèrica però sempre a ella”. Una conversa en què és molt present el tarannà patriarcal que ells i els seus coetanis van impregnar en les famílies. “La voluntat del pare prevalia sempre, en la meva família i en moltes.” Tal com ho diu al poema Bassa d’oli: “La seva voluntat era el teu desig / o el teu desig la seva voluntat?”. Checa no idealitza la figura paterna: “Les veritats han de surar, no s’ha de parlar d’allò amb adjectius benèvols, el manament d’honraràs pare i mare... doncs, depèn”, explica. Per això el primer poema del llibre és una declaració de principis en aquest sentit: “La veritat sempre és irreverent / la veritat incomoda / la veritat contradiu (...) el poema no pot mentir”. I malgrat tot, és conscient que aquesta manera de ser era producte d’una educació “en què l’home no podia mostrar mai feblesa”. Com ha fet sempre, es despulla davant del lector, amb l’aparent senzillesa dels seus poemes: “A vegades arribar a aquesta senzillesa és el més difícil”, afirma. I espera amb això arribar a gent, sobretot, de la seva generació que identificarà com a propis els sentiments viscuts. Com en altres títols que recentment ha publicat, ha treballat amb l’artista Esther Tenedor, que il·lustra el llibre. Una edició bilingüe amb traducció del mateix autorA la portada, un doble títol: Arrels de morera i Raíces de morera. Com altres dels últims que ha publicat, aquest de Josep Cheva és en versió bilingüe. Ell mateix s’ha traduït els poemes al castellà: “Jo sé el que vull dir, i de fet, soc de la generació que va començar a rebre l’educació en castellà”. I també és perquè ha anat fent una petita legió de lectors fidels a l’Amèrica Llatina, i això l’ha portat a viatjar i participar en festivals de poesia a Xile, l’Uruguai i l’Argentina. Ara s’acaba de publicar, per exemple, la segona edició de Dones de foc / Mujeres de fuego (Témenos Ed, 2024). La trajectòria poètica de Josep Checa (Caldes de Montbui, 1962) va començar l’any 2003 amb El temps i les paraules, publicat a la desapareguda editorial osonenca Emboscall. Josep Checa ha guanyat diversos premis com el Jacint Verdaguer de Calldetenes, el Vila de Martorell o el Senyoriu d’Ausiàs March, a Beniarjó. Vic

Josep Checa dialoga amb la mare absent al recull ‘Arrels de morera’

Osona Cuina es muscula

Laura Autonell, de premi

Santa Eugènia de Berga presenta els nous capgrossos

Mossèn Quinto torna a fer vibrar Folgueroles

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"