La revisió d’un gran clàssic

L’Atlàntida va fer dissabte la representació d’una gran obra clàssica de la literatura universal, L’oncle Vània, d’Anton Txékhov. I com passa sempre quan es tracta de clàssics autèntics, el text admet que cada època en faci la seva lectura i tregui enfora tota l’actualitat que pugui cabre dins la seva trama. Les qüestions que s’hi plantegen tenen avui plena vigència, com ara la superioritat acceptada d’aquells que han viscut a ciutat com a senyors i amb una aurèola intel·lectual enfront dels que han viscut a pagès, treballant dur i sense contacte amb la cultura oficial. També es parla de les frustracions a què ha portat el rol social tradicional de la dona i, especialment, de com ha estat de destructiu l’ésser humà amb la natura. Ara bé, potser el tema més impactant sigui el de les relacions familiars enquistades i destructives, que poden conduir directament algú a adonar-se plenament que la seva vida ha estat un error, i que ja no s’és a temps de reparar-lo. Tot això explica com Txékhov va crear un drama que va creixent en intensitat fins a culminar en el desenllaç, que condueix a la consciència d’infelicitat de cada un dels personatges i a la continuïtat del funcionament social. Deixa, això sí, escenes memorables, com en l’esclat final de l’oncle Vània, magistralment representat per Julio Manrique, o en l’escena en què beuen plegats Vània i el doctor Àstrov, amb Ivan Benet, un sparring a l’alçada interpretativa i creativa del seu col·lega. El plus afegit d’aquesta versió ha estat l’aplicació de la fórmula, que tan bé ha funcionat des de fa uns anys, de posar un director d’un país a dirigir els actors d’un altre. En aquest cas, el reconegut internacionalment director lituà Oskaras Korsunovas ha dirigit el grup d’intèrprets catalans, elegit entre el bo i millor de l’escena actual. El resultat ha estat esplèndid, perquè, en primer lloc, el director ha incorporat una nova visió de l’obra amb sabor de països bàltics que, a més, està reforçada per la interpretació de Kaspar Bindeman, qui introdueix la música, el cant i una interpretació singular que queda perfectament integrada en el conjunt; i en segon lloc, perquè s’ha volgut trencar amb la representació realista i, així, per exemple, sovint els actors es dirigeixen al públic, introdueixen passos de dansa o repeteixen una acció diverses vegades. L’oncle Vània és un muntatge ambiciós que sembla no haver-se privat de cap element que considerés efectiu. En aquest sentit, destaca especialment l’espectacularitat dels efectes tècnics, que introdueix una nova manera de fondre el teatre i la filmació cinematogràfica, que sempre s’adapta al moment del desenvolupament temàtic de l’obra, i també és brillant el decorat.

La revisió d’un gran clàssic

Un mestre del Rubik

“El català és una llengua molt ‘sexy’ per fer cançons”

La Fira de les 40 Hores estrenarà zona d’alimentació i oci al passeig Ragull

Escrivint per als joves

LA PREGUNTA

Creu que el final de la guerra d’Ucraïna és imminent?

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Un cotxe atrapat a l'aparcament del Sucre de Vic

Un bus de Sagalés s'accidenta a Mollet

Perimetren un petit esvoranc al solar de la Pista de Vic

L'alerta d'un veí evita l'ocupació d'una casa a Sant Hipòlit

Un accident entre tres vehicles provoca retencions a la C-17 a Balenyà

Manifestació a Manlleu contra la Zona de Baixes Emissions

Problemes per circular per algunes carreteres del Ripollès per culpa de la neu

De Burgos a Tona per complir un somni

Busquen els propietaris d'una rosella rubina a Tona