La revisió d’un gran clàssic

L’Atlàntida va fer dissabte la representació d’una gran obra clàssica de la literatura universal, L’oncle Vània, d’Anton Txékhov. I com passa sempre quan es tracta de clàssics autèntics, el text admet que cada època en faci la seva lectura i tregui enfora tota l’actualitat que pugui cabre dins la seva trama. Les qüestions que s’hi plantegen tenen avui plena vigència, com ara la superioritat acceptada d’aquells que han viscut a ciutat com a senyors i amb una aurèola intel·lectual enfront dels que han viscut a pagès, treballant dur i sense contacte amb la cultura oficial. També es parla de les frustracions a què ha portat el rol social tradicional de la dona i, especialment, de com ha estat de destructiu l’ésser humà amb la natura. Ara bé, potser el tema més impactant sigui el de les relacions familiars enquistades i destructives, que poden conduir directament algú a adonar-se plenament que la seva vida ha estat un error, i que ja no s’és a temps de reparar-lo. Tot això explica com Txékhov va crear un drama que va creixent en intensitat fins a culminar en el desenllaç, que condueix a la consciència d’infelicitat de cada un dels personatges i a la continuïtat del funcionament social. Deixa, això sí, escenes memorables, com en l’esclat final de l’oncle Vània, magistralment representat per Julio Manrique, o en l’escena en què beuen plegats Vània i el doctor Àstrov, amb Ivan Benet, un sparring a l’alçada interpretativa i creativa del seu col·lega. El plus afegit d’aquesta versió ha estat l’aplicació de la fórmula, que tan bé ha funcionat des de fa uns anys, de posar un director d’un país a dirigir els actors d’un altre. En aquest cas, el reconegut internacionalment director lituà Oskaras Korsunovas ha dirigit el grup d’intèrprets catalans, elegit entre el bo i millor de l’escena actual. El resultat ha estat esplèndid, perquè, en primer lloc, el director ha incorporat una nova visió de l’obra amb sabor de països bàltics que, a més, està reforçada per la interpretació de Kaspar Bindeman, qui introdueix la música, el cant i una interpretació singular que queda perfectament integrada en el conjunt; i en segon lloc, perquè s’ha volgut trencar amb la representació realista i, així, per exemple, sovint els actors es dirigeixen al públic, introdueixen passos de dansa o repeteixen una acció diverses vegades. L’oncle Vània és un muntatge ambiciós que sembla no haver-se privat de cap element que considerés efectiu. En aquest sentit, destaca especialment l’espectacularitat dels efectes tècnics, que introdueix una nova manera de fondre el teatre i la filmació cinematogràfica, que sempre s’adapta al moment del desenvolupament temàtic de l’obra, i també és brillant el decorat.

La revisió d’un gran clàssic

‘La corona d’espines’ obre #Ambveudedona

El poder de la ‘commedia dell’arte’

Què és la sociolingüística educativa?

Anna Urpina presenta a Vic el disc on rescata de l’oblit les compositores del barroc

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

40 anys de la gran nevada

Una xarxa que falsificava bitllets falsos de 50 euros esquitxa Torelló

Un ferit lleu en un accident entre tres camions a la C-25 a Gurb

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana