EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

La segona Fira de la Ceràmica de Sant Julià compta amb un 25% més d’expositors que en la primera edició

Maria del Mar Bonet va exercir de presidenta d’honor en una edició on els terrissaires mallorquins van ser els convidats d’honor. “Jo de petita volia ser terrissaire”, va reconèixer la cantautora.


El 9 Nou
24/05/2010

Amb pas lent, parsimònia i unes ulleres de sol que li cobrien bona part de la cara, Maria del Mar Bonet s’acostava a la parada de Pere Amengual, en Bernadí, un home de mitjana edat i cabell canós de Pòrtol (Mallorca), que vestia un xandall blau i desprenia emoció cada vegada que parlava de les seves olles i greixoneres. Amb pas lleuger, caminava amb les mans enfangades perquè feia poca estona havia començat el seu torn a la mostra d’ofici –fent tupins i guardioles de terra perquè se les emportessin la canalla– però l’havien avisat que la cantautora volia fer parada al seu racó. I és que els mallorquins van ser els convidats especials d’aquesta segona edició de la Fira de la Ceràmica de Sant Julià de Vilatorta, que va incrementar en un 25% la participació de l’any passat, fins a 33 expositors. Cantautora i oller, de les Illes a Sant Julià de les Olles, com es coneixia aquesta localitat per la quantitat de terrissaires que s’hi havia localitzat històricament: fins a 32 durant el segle XVII.

En arribar a la parada, els ulls de la mallorquina –“jo de petita volia ser terrissaire”, va reconèixer– van fixar-se en els siurells. Aquelles figures prefenícies de terra cuita que recorden les divinitats dels primers pobladors de les Illes o les formes d’alguna joguina antiga. Pintades amb una capa de pintura blanca i decorats amb ratlles roges i verdes, poden prendre habitualment quatre formes: el pagès, la pagesa, el dimoni o el cavaller. Però l’artista, de cop, s’adona que encara hi ha més formes decorades imitant els clàssics siurells: molins de vent, imants de nevera…

“Ens hem de renovar”, li explica l’oller, que de seguida ha d’atendre una clienta que li demana preu per una greixonera. Ara que moltes cassoles són d’acer, encara hi ha qui prefereix la vella terrissa per fer el rostit. “Avui falta temps per cuinar, però amb les greixoneres el rostit surt més bo”, puntualitza Amengual. Totes són fetes a mà, amb una tècnica que els Amengual s’han passat entre generacions. La botiga d’en Bernadí a Pòrtol data de 1806.

SAUMEL BAYARRI, PREMI DE CERÀMICA

Diumenge al migdia es van entregar els premis del Memorial Joan Capdevila. El jurat va atorgar el primer premi de ceràmica a Samuel Bayarri (Vinalera, València), amb l’obra ‘Erídano’, d’argila blanca sigillata; el segon de ceràmica va ser per a la tarragonina Roser Oter (Santa Oliva), per la porcellana Gronxador d’emocions, i el de terrissa va ser per a Lluís Heras (Serra de Daró, Girona), per Tramustera.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 858 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't