Les fotos d’una vida

Quan va fer la primera comunió, el seu oncle, l’advocat i exregidor vigatà Candi Espona, li va regalar un Werlisa, la mítica marca vigatana de càmeres de fotografiar. Avui no la conserva –“és una llàstima”–, però aquell regal li va servir per inocular, sense ser-ne conscient, la passió per la fotografia. Durant tots aquests anys, Quim Espona (Vic, 1956) ha anat mostrant part de la seva feina a través d’algunes exposicions puntuals, bàsicament a Vic. Ara ha volgut fer un pas més: recollir en un llibre 200 fotografies que testimonien tot aquest periple. Condicionat pel cost, només n’ha editat uns pocs exemplars per al seu cercle més íntim. Poder-ne fer una publicació més extensa esdevindria, per ell, “un somni”. Espona no s’ha dedicat mai professionalment a la fotografia, però aquesta faceta sempre ha estat “quelcom més que una afició”. Autodidacte per convicció, en els seus inicis havia fet alguns tallers amb Toni Bover o Constantí Romaní. Puntualment havia publicat com a fotoperiodista per a capçaleres com La Vanguardia, l’Ausona o el mateix EL 9 NOU, però el que sempre l’ha motivat és sortir al carrer i deixar-se anar. No hi ha dia que no porti la càmera a sobre –actualment, una Leica digital–. Per si de cas. “No busco la foto; simplement la veig i disparo”, descriu. I d’aquest disparar n’han sortit, amb els anys, “milers” de fotografies. Per això, no li ha estat gens fàcil enfilar un projecte que perseguia des de feia temps: resumir la seva trajectòria “en una sola obra”. Inicialment va preseleccionar 400 imatges, però la mateixa editorial, l’alemanya White Wall –un dels millors laboratoris del món–, li va fixar el topall en 200. El disseny del llibre ha anat a càrrec de la seva filla, la dissenyadora gràfica Isabel Espona. El recorregut abasta des d’algunes imatges en blanc i negre dels anys 80 fins a fotografies en color captades aquest mateix any. El conjunt esdevé un autèntic viatge, també vital, a través “dels sentiments, les emocions i les percepcions”, descriu Espona. “És el resultat d’una investigació i experimentació constants, que defuig tant de la dramatització com d’una excessiva poetització”, interpreta en el pròleg la crítica d’art Ana M. Palomo. Ombres, llums, pedres, andròmines o mobiliari urbà passats pel sedàs i la “subtilesa creativa” del visor d’Espona. Gaudir d’aquest exemplar gairebé únic ha estat, per ell, “una gran il·lusió”; poder-ne fer una publicació més extensa, una quimera. “Vendre’l sortiria caríssim”, admet. A banda de diferents exposicions puntuals –ara mateix es poden contemplar vuit fotografies seves a la llibreria El Cafè de les Lletres de Vic–, l’any 2000 Espona ja va publicar una “carpeta” amb 13 imatges que resumien els primers 25 anys de trajectòria. 25 anys després ja suma mig segle d’una vida lligada a la fotografia.

Les fotos d’una vida

Un documental de la cacera i de la vida

La música de banda obre dissabte el Festival Albéniz de Camprodon

Sant Julià de Vilatorta recupera la Tupiporcada de festa major, en una tarda d’aigua i fang

Rupit acull la cinquena edició del So de les Pedres, amb vuit propostes en diferents espais

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"