02/02/2024
Aquest refrany tan conegut és la mostra que aquests dies la gent s’allibera. I de quina manera! Tradicionalment durant el Carnestoltes o el Carnaval –tant una paraula com l’altra són correctes en català– hi havia més llibertat i es trencaven moltes regles socials i religioses. Calia aprofitar l’ocasió per fer tot allò que després, durant la Quaresma, no es podria fer. És per això que ens disfressem del que ens ve de gust: de supermans o superwomans, d’àngels i de dimonis, de pirates, de bruixes i bruixots, de prínceps i princeses, d’arlequins, de xarlots, de tota mena de personatges famosos o fins i tot de fruita ben variada.
Totes les disfresses –no pas disfraços– són benvingudes, algunes amb més encert que d’altres. No hi poden faltar els antifaços, les caretes o les màscares. Al final de la festa es crema el rei Carnestoltes, que és un ninot vestit de roba que els dies de Carnaval es posa penjat al balcó i es crema el darrer dia. A més, el Carnaval s’associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i les botifarres d’ou, que es mengen el dijous de Carnaval, o més conegut com a Dijous Gras o també Dijous Llarder –“El Dijous Llarder botifarra menjaré” o “El Dijous Gras botifarra fins al nas”. Aquest dia també se sol menjar truita, tant si és de patata com de botifarra.
{{ comment.text }}