L’olor de la Trencadansa

Aquest any els pradencs i pradenques no han pogut gaudir d’una de les danses més preuades de la nostra vila: la Trencadansa. Com a conseqüència de la pandèmia es van suspendre tots els actes de la festa major i únicament es va dur a terme una retransmissió en directe que es podia seguir a través de les xarxes el mateix dia de Sant Vicenç, repassant alguns dels aspectes més representatius d’aquesta festa i amb un vídeo de la ballada de l’any passat.
Malgrat aquestes restriccions s’ha volgut que la Trencadansa continuï estant present durant la setmana que comença gràcies a una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de la localitat en col·laboració amb Dansa i Tradició i els ajuntaments que han cedit almorratxes, a més de l’antiquària local Dolors Puig-oriol i el gironellenc Joan. R. Ruiz. Aprofitant diferents botigues i espais buits del carrer Major s’ha organitzat una mostra d’almorratxes de diversos indrets i del vestuari de la Trencadansa de diferents etapes. Hi ha un total de 17 almorratxes, començant per les amfitriones, de Prats de Lluçanès, datades del 2002 i fetes pel mestre artesà Garuti, de Barcelona, i també les del Ball del Ciri de Taradell, les de la Dansa de Castellterçol, les del Ball del Ciri de Moià, les del Ball d’Almorratxes de Fals (Fonollosa) i les del Ball de l’Almorratxa de Gironella. D’aquest darrer indret destaca part d’una col·lecció cedida per Joan R. Ruiz, exposades habitualment a la casa pairal Teixidor-Bassachs. Igualment la pradenca Dolors Puigoriol n’ha cedides quatre datades entre els segles XVII i XX. Una gran diversitat d’atuells on podem veure’n algunes de molt estilitzades i de línies senzilles, i d’altres de més ornamentades amb cresteries i relleus florals i unes quantes que estan decorades amb cintes i/o flors, que és la manera habitual d’engalanar-les per sortir a plaça. Com a curiositat també destaca un dispensador dels que tenien antigament les merceries quan la colònia es comprava a granel.
Les almorratxes de les danses esmentades, Moià, Castellterçol, Taradell, Fals, Gironella i Prats de Lluçanès, eren un element simbòlic indispensable per dur a terme la ballada que habitualment es feia per la festa major de cada localitat en una tipologia de danses que solemnitzaven de manera ritual el traspàs de càrrecs de les confraries, quan hi havia el canvi anual d’administradors o pabordes. En el cas de Taradell, Castellterçol i Moià, a més de l’almorratxa també s’intercanviaven un ciri com fan actualment. A part, aquestes almorratxes, plenes de colònia, serveixen en alguns casos per ruixar les balladores, com a Prats de Lluçanès, o per ruixar els mocadors dels assistents, com succeeix a Castellterçol o Fals.
Quant al vestuari de la Trencadansa, s’hi pot veure el que està en ús, estrenat l’any 2003 i confeccionat pel sastre pradenc Miquel Faura; l’anterior, corresponent a inicis de la dècada dels vuitanta, a més del que es va dissenyar per a l’Esbart Dansaire Infantil Anselm Gost a finals dels anys setanta. Destaquen entre les peces exposades les mantellines blanques de les noies i la capa i el barret de copa dels capdansers.