EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Adeu a l’últim torero de Manlleu

Mor Rafael Rufián, ‘el Niño de Isidro’, el darrer del grup de toreros manlleuencs


06/11/2020
Manlleu

Aquest dimarts va morir als 76 anys Rafael Rufián, l’últim torero de Manlleu. Nascut l’any 1944 a Priego de Córdoba, els seus pares, amb quatre fills, van emigrar a Osona a la segona meitat dels anys cinquanta. Rufián tenia 12 anys i, potser perquè el seu pare era negociant de bestiar, li fascinaven els toros. Ja establert a Catalunya va créixer el seu interès pel toreig, i juntament amb Manuel Damas, José Baena i Manolo Ramírez van configurar, amb la tutela de José Clerch com a apoderat, un nucli de quatre toreros dels quals, ara, només quedava Rufián en vida.

En una entrevista a EL 9 NOU l’any 2015, confessava que li hauria encantat haver-se pogut dedicar professionalment al toreig, però “si a casa meva haguéssim tingut cèntims, potser hauria arribat a ser torero, però de cèntims no n’hi havia”, deia un cop jubilat i després d’haver-se dedicat, tota la vida, a fer d’enguixador.

La seva afició el va conduir a un debut precoç. Amb només 14 anys ja va torejar a Vic, ciutat que tenia una plaça situada darrere de l’actual Mil·lenari. Rufián esgrimia un carnet, de l’any 1963, que l’acreditava com a aspirant a matador de toros. “Quan vam fer la sol·licitud, encara no tenia l’edat i va haver de firmar la mare”, recorda.

Li agradava tant que, sempre que podia, reclamava a l’empresari que regia la plaça de Vic, Emilio Sala, que li donés una oportunitat. “Tant li demanava que, al final, un dia em va dir: ‘Si fas tres passes en aquesta vaca et deixaré torejar”. I dit i fet. Sense por, el jove Rufián va posar-se davant de la vaca amb el capot i va exhibir un sorprenent talent. Tenia 14 anys.

Això li va obrir la porta a participar en anys successius en becerradas i novilladas a Vic i, també, en una plaça portàtil que s’instal·lava a Manlleu, a la zona del Serrat de les Esquitlleres. Rufián es desplaçava, també, a ramaderies de Tortosa, de Tudela o del sud de França. Amb Damas, Baena i Ramírez formaven un nucli d’aspirants a convertir-se en toreros. En alguna ocasió, Aniceto, germà de Ramírez, també havia torejat. “Entre nosaltres entrenàvem; a la nit, quan plegava de la Salle, anàvem a torejar de capot”, explica. Amb un carretó simulaven el toro i no es cansaven de fer passes amunt i avall.

Rufián, conegut com El niño de Isidro, va arribar a novillero, el pas previ a ser torero. Li va faltar pujar l’esglaó definitiu al professionalisme. Tot i això, fins als seus últims dies sentia emoció amb el traje de luces o el traje campero. De fet, aquest últim equipatge, que s’utilitza per torejar en curses sense públic, se l’ha enfundat durant anys amb el capot o la muleta. Va deixar de torejar als 65 anys, després que en una visita a Bèziers (França) una vaca l’enganxés. “Això s’ha acabat”, va dir aleshores la família. I va posar punt i final al que havia estat la passió de la seva vida –durant 16 anys va exercir de vicepresident de la Penya Taurina de Manlleu– tot i reconèixer que, encara aleshores, sentia un punt de nostàlgia: “Qui salta a la plaça i no té por és un irresponsable; però quan tens el toro a davant i ets tu i ell t’oblides de tot. No penses en res més”.

Els toros han estat la seva vida.

ARTICLE DE PEP COSTA SOBRE ‘EL NIÑO DE ISIDRO’

Rafael Rufián, El Niño de Isidro, ha dit adeu a tots els amants manlleuencs de la tauromàquia, amb la mateixa senzillesa i bonhomia que tant el van caracteritzar quan torejava i quan es mostrava amic dels seus amics fora de les places. Després d’uns últims anys delicat de salut i després d’intentar al final rematar el maleït virus, en Rafael ens acompanyarà sempre en el record d’aquelles inoblidables tardes de toros a la memòria, sobretot quan tan bé me les va descriure a l’hora d’immortalitzar-lo en el llibre Saluda a l’afició, en homenatge a la Penya Taurina Manlleuenca que ell mateix va refundar i millor representar arreu del país com a vicepresident des del 1999.

Amb en Rafael se’n va, sens dubte, tota una època i una societat que veiem ja molt llunyana però que se’ns fa molt propera si volem incidir en l’emotivitat i el respecte que sempre han conviscut a Manlleu a favor de totes les entitats que tant han definit la nostra estimada vila. Només esperem tots els amics de la Penya Taurina Manlleuenca que mantinguis les tertúlies taurines amb en Damas i en Baena si els retrobes aviat i que no deixis d’apassionar-te per una festa que sempre has sentit tan teva i que amb tant detall ens solies explicar quan ens retrobàvem, cada cop menys per desgràcia dels pocs seguidors que restem ja dels braus i d’un món cada cop més allunyat dels valors i ideals que ens vas saber transmetre com a afició per sempre.

Salut i al toro.

Pep Costa, periodista

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 879 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't