L’últim variat a Can Jaumira

“Ja ho trobo a faltar ara; l’ambient dels clients de tota la vida”, assegura Roser Jaumira, tercera generació que ha estat al capdavant del bar Can Jaumira de Torelló i que ara, després de 94 anys d’història, ha servit l’últim dels variats, la tapa més popular de l’establiment. I quan diu tota la vida, és literal. Ella hi va néixer i durant prop de 40 anys hi ha treballat: “Quan has estat sempre rere la barra costa molt acostumar-se a deixar-ho, però és el que tocava ara” i lamenta no haver pogut arribar al centenari. Tanca per motius de salut i perquè la quarta generació de la família ha seguit altres camins. La propietària explica que el bar el van obrir els seus avis Sadurní Jaumira, de l’Ametlla, i Maria Burgaya, de Manlleu, quan es van casar, l’any 1926, al número 7 del carrer Manlleu, on abans hi havia un establiment similar anomenat Can Taup. Al principi era una taverna on també s’hi venien comestibles i a l’altra banda del poble hi tenien un magatzem de vi. Anys després, a causa de l’aiguat de 1940, aquest magatzem que era al carrer de l’Agonia –actual Ges Amunt– va quedar totalment inundat i la riuada es va endur també litres de vi. De fet, només van poder recuperar dos bocois, un al pont de la Gleva i l’altre sota el pont del tren de Manlleu. El pare de la Roser, que també es deia Sadurní, a l’inici era qui s’encarregava de vendre el vi a granel i a repartir-lo a domicili, des de l’Ametlla fins a Planoles. I va ser en un d’aquests viatges quan va conèixer la seva futura dona, Filomena Sala, de Sant Quirze. El 1955 quan es van casar ella també va portar el bar i, de fet, el mateix Sadurní en una entrevista l’any 2000 deia que la seva dona “era l’autèntica mestressa del bar”. Els variats, “marca de la casa”, diu orgullosa la Roser, han estat la tapa més popular del bar, sobretot els caps de setmana. “A Torelló anar a fer el vermut abans de dinar els dissabtes i diumenges encara és un costum molt instaurat”, diu Jaumira, i assegura que “era el moment de més feina de tota la setmana”. Variats –amb quatre escopinyes, pop, cavalla, dos musclos i una gamba–, acompanyats de vermut o ratafia, servits amb l’ampolla i el got com es feia antigament, donaven pas entre setmana als cafès i les cerveses en un bar on mai hi ha hagut tamborets a la barra. Era una altra de les característiques de Can Jaumira, també típica dels cafès de fa un segle, i que “no ens havíem plantejat mai” d’incorporar. De fet, el local, que manté l’essència dels orígens, encara conserva la barra original. Han passat els anys i moltes generacions, explica la propietària, però el bar “sempre ha estat molt familiar i els costums han canviat poc”. Gent de tota la vida que l’ha vist créixer a ella i d’altres a qui ella ha vist com creixien. “Hi fas amistats que duren per sempre, gent que ve cada dia que ja saps què volen quan els veus entrar”, de manera que “tu entres una mica a la seva vida i ells a la teva i els seus problemes a vegades t’acaben afectant més del que tocaria”, assegura Jaumira. D’aquesta etapa que ara tanca des de la barra on l’havia portat la tradició familiar trobarà a faltar la gent. “No em penedeixo de res d’haver-hi estat tots aquests anys”, remarca, en una feina que “és sacrificada però agraïda”.

L’últim variat a Can Jaumira

Naim SK portarà el ‘Cargol treu banya’ a la Sala Apolo

Torelló ja escalfa motors

Una marató de cinema asiàtic

Nyandú, Anna Andreu i Edna Bravo obren divendres el Cantilafont

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Un incendi com cap altre

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Un mercat més buit i acalorat

Els estudiants excel·lents del 2026

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya

Els treballadors de Pascual es tancaran aquesta nit a la planta de Gurb davant la "postura immobilista" de l'empresa