Més que un aparellador

Hi ha persones que no es poden definir només amb la feina que han fet al llarg de la seva vida, tot i que aquesta sigui la que més projecció pública els ha donat. És el cas de Jaume Cabeza, que va morir el passat 31 d’octubre als 76 anys. Dir que Jaume Cabeza va ser aparellador, o arquitecte tècnic, no reflecteix tot el que va representar per a aquesta professió, que sempre va intentar portar més enllà. Jaume Cabeza va formar part de la generació que, mentre estudiava a Barcelona, va connectar amb els moviments polítics i culturals de principis dels anys 60, i aquí va néixer una inquietud que ja l’acompanyaria sempre, i que traslladaria a Vic, la seva ciutat. A principis dels anys 70, va participar en els primers moviments per crear una delegació a Osona del Col·legi d’Aparelladors de Catalunya, una iniciativa que trigaria encara anys a prosperar, per les reticències que despertava a Barcelona, però que de moment es concretaria en una Oficina de Visats a Vic, l’any 1974. Ell en va ser un dels impulsors, i al llarg de la dècada dels 70 ja va intentar que els aparelladors tinguessin un paper en la vida cultural i social d’una ciutat que vivia amb efervescència els anys finals del franquisme i el principi de la transició. Ell mateix havia dit que, a més de l’activitat gremial, “podríem contribuir a lluitar per les llibertats i desplegar tota mena d’activitats culturals i artístiques” (25 anys de presència comarcal, Jordi Vilamala i Santi Ponce, 2001). Les exposicions d’art a l’antiga seu dels aparelladors, en un pis de la plaça Major, van néixer en aquell moment i es van allargar mentre hi van tenir la seu. A l’inaugurar la nova, al Passeig, l’any 2010, s’hi va mantenir una sala d’exposicions hereva d’aquesta activitat. Però a la casa dels aparelladors també s’hi van fer sessions de cineclub, recitals de poesia, teatre de petit format i debats sobre aspectes socials i econòmics d’Osona. En el vessant personal, Jaume Cabeza va desenvolupar una trajectòria professional que el va fer pioner en l’ús de nous materials, i es va introduir amb força en el camp del disseny d’interiors, amb un atreviment fins llavors desconegut a Vic, i de la mà de persones d’altres àmbits, com el pintor Josep Vernis. Va ser pioner, doncs, d’allò que ara s’anomena interdisciplinarietat, i d’aquesta suma de talents en sortirien dissenys que molta gent recorda, com els aparadors grocs que havia tingut l’Òptica Estrada (de seguida batejats com el submarí groc), l’antic Banc Mercantil de Manresa o les pastisseries de La Lionesa a Vic i Cors, a Tona. “Va trencar amb el concepte del que es deia decoració, amb un disseny que no només volia fer bonic, sinó aportar una visió contemporània del que s’estava fent a Europa en aquell moment”, recorda Vernis. Cabeza també va ser qui es va atrevir, anys més tard, a ubicar unes pintures contemporànies de Vernis a la sala Verdaguer del Casino de Vic, una institució encara molt conservadora a la dècada dels 90 del segle passat. Una junta més atrevida amb gent com Jaume Ortiz o Andreu Roca va donar cobertura a aquesta intervenció, que avui es manté encara i forma part del patrimoni de l’entitat. Moltes d’altres de les que va fer Cabeza, que sovint treballava també amb un arquitecte de referència a Vic com Manel Anglada, han desaparegut perquè la seva pròpia essència ja era efímera. Però la seva empremta serà recordada. La delegació d’Osona del Col·legi d’Aparelladors, que finalment va poder ser reconeguda l’any 1987 i que avui agrupa els professionals d’aquesta comarca i del Moianès, el recordava en una nota amb aquestes paraules: “S’ha mort en Cabeza, un vigatà, catalanista, interiorista, aparellador... que d’alguna manera formava part del paisatge de la ciutat que ell tant s’estimava”.

Més que un aparellador

Dami Àlvarez estrena el seu primer disc, ‘Amethyst’

Realime màgic

La festa major de Tona incorpora la Comi Jove i recupera els Descamisats restaurats

Un documental de la cacera i de la vida

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

L’ofici de construir un bon menú

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

Una petita experiència gastronòmica

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"