“Quan és una vocació penso que el sacrifici no existeix”

ONA PARDOMireia Pintó ha actuat en escenaris d’arreu del món, sota la batuta de directors reconeguts. Defensora del talent local i de la necessitat d’acostar la cultura al territori, impulsa el Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. D’on li ve la passió per la música?A casa el meu germà ja estudiava al conservatori i per inèrcia m’hi van apuntar. Allà un professor em va remarcar que em veia aptituds pel cant. Vaig provar-ho, i finalment vaig apostar per aquest instrument. I per què música clàssica?En aquell moment si estudiaves cant estudiaves clàssic. No hi havia altres opcions. Tot i això, és un llenguatge que a mi ja m’ha agradat sempre, tant versió teatralitzada (òpera) com la més concertística. Jo diria que l’òpera és l’espectacle més complet: hi ha teatre, música, veu, escenografia, diversitat d’idiomes… Això també deu fer que sigui molt sacrificat…Quan és una vocació penso que el sacrifici no existeix. Crec que els artistes entenem que treballem pel gaudi dels altres, viatgem molt i alguns cops ens toca anar a contracorrent. Ha cantat als escenaris de molts països diferents.Sí, és una experiència molt enriquidora, perquè cada país té la seva idiosincràsia, i no reaccionen igual tots els públics. Per exemple, recordo Rússia. Em va cridar molt l’atenció que el públic, després del concert, s’aixequés de manera espontània i ens donés el que bonament podia oferir, com flors o postals. Se sent més valorada a altres parts del món que aquí?Som un país molt acomplexat. Per defecte, sempre es tendeix a pensar que el que hi ha a fora és millor. Això també passa amb altres disciplines, però espero que algun dia ens adonem que tenim potencial. Destacar el talent local és un dels objectius del Festival Internacional de Música Clàssica, del qual és la directora artística.Sí, per això vam crear la figura de l’artista emergent. També vam crear-lo amb l’esperit d’acostar la cultura a aquesta zona, perquè no hi havia cap festival de música clàssica. Encara ara, la programació a la zona és prou escassa. A casa nostra hi ha públic que vulgui veure música clàssica?És com tot, si no n’ofereixes, no n’hi haurà. Nosaltres estem molt contents del volum de persones que venen al festival. Tot i això, ara la gent està per coses ràpides i que no facin pensar gaire. Les profunditats no estan de moda. La gent té por de l’òpera?Jo crec que sí. Hi ha gent que diu “per la música clàssica s’hi ha d’entendre”, però és com tot. T’has de deixar seduir per una cosa diferent. També fa de professora.Sí, m’ho havien demanat fa temps, però fins que no vaig tenir molt clar el funcionament tècnic de l’instrument, no vaig decidir posar-m’hi. Ara ja fa 23 anys que estic fent classe a l’ESMUC, també masterclass a diferents llocs del món, a una escola d’òpera belga… A Catalunya hi ha talent?Sí, sens dubte, però s’ha de treballar. Sempre dic als estudiants que nosaltres el que fem és com un esport d’alta competició. I és el que jo els dic: de secret només n’hi ha un, i és treballar, treballar i treballar. Té la sort de compartir la seva vocació amb el seu marit. És fàcil treballar amb família?Per mi, molt. Puc assajar a casa! El meu marit és rus i la complicitat que hi ha és de molts nivells, no només musical, sinó també personal i emocional. Això fa que sigui un plaer, i crec que aquesta complicitat el públic també la percep. Quin lloc ha ocupat Calders en tot plegat?L’oasi de tranquil·litat i família. Em permet poder fer una vida tranquil·la i anònima. Jo soc nascuda a Manresa, però després de voltar vaig voler tornar a la calma dels pobles. M’agrada molt.Ona Pardo

“Quan és una vocació penso que el sacrifici no existeix”

“He vingut a aquesta vida a estar bé, a jugar i a guanyar”

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

Els impulsors del cementiri xinès: “Hi ha milers de famílies que volen tancar aquí el seu cicle vital”

Assignen al Moianès produir més de 280 MW d’energia renovable

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

Començar el dia al Taga

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"