EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Molins fariners enmig de la natura

Emergeixen en el transcurs d’un sender tot resseguint la riera d’Oló, en un recorregut de vuit quilòmetres

A Santa Maria d’Oló hi ha de principis d’any un nou sender que permet descobrir part del seu extens terme municipal. La ruta, amb la riera com a fil conductor, inclou dos monuments que han quedat oblidats enmig del bosc i un entorn privilegiat de premi per a aquells que facin els vuit quilòmetres des del centre del poble.

Travessa un espai inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i entre la flora i la vegetació s’hi conserven espècies submediterrànies difícils de trobar a la resta de Catalunya. El sender també és una oportunitat per gaudir d’elements de gran interès geològic, com el Brai d’Oló, que podem veure als primers passos i ens recorda que el municipi forma part del Geoparc de la Catalunya Central protegit per la Unesco.

Tota la riera d’Oló està emmarcada, de fet, en un paisatge abrupte, modelat per l’erosió de l’aigua i on abunden els cingles i les terrasses fluvials. Quan les pluges eren més habituals que ara es podien veure com els torrents formaven salts d’aigua.

Antigues feixes al llarg del camí testimonien que en un altre temps la zona la freqüentava i dominava una societat que vivia de l’agricultura. Ara, la vegetació i el bosc de ribera en són els denominadors.

La natura abriga vestigis que ens ajuden a conèixer el nostre passat i com els nostres que ens han precedit convivien amb el paisatge. Al capdamunt del sender n’hi ha dos exemples, separats per menys d’un quilòmetre: el molí dels Moros i el molí del Pla.

El molí dels Moros es troba en un meandre de la riera. Es tracta d’una construcció inacabada: un espectacular mur de 10 metres d’alçada que cobreix part d’una imponent cinglera vertical que cau cap a la mateixa riera. A la part inferior hi ha una obertura tapiada en forma d’arc apuntat. Al seu interior, el forat pel qual hauria d’haver sortit l’aigua utilitzada pel molí si s’hagués completat la part interna de l’edifici.

Els historiadors que han estudiat l’estructura situen la seva construcció entre el segle XVII o XVIII. Els carreus del mur s’adapten perfectament a un cingle rocallós format per estrats de diferents tons rogencs superposats. La riera separa molí i cinglera del frondós bosc de ribera que alhora els amaga del camí principal del sender.

Si continuem la ruta arribarem a un afluent de la riera d’Oló: la riera del Molí. Aquí hi trobem el molí del Pla. Situat en una fondalada estreta d’una cascada natural, està format per un conjunt de dos molins, el segon d’accés més complicat. La ubicació no és a la babalà.

Està pensada perquè malgrat que el cabal de la riera no fos suficient, el sistema pogués continuar funcionant gràcies al caient i la força de la cascada. També queden restes d’una bassa i del pou per on l’aigua avançava cap al carcabà, l’estança del molí que acollia el rodet.

La zona on vivia el moliner queda a la part baixa del saltant. Part de l’estructura està avui coberta pel bosc de ribera, a la part oest s’hi intueix una paret de pedra seca, una possible rampa per accedir als nivells superiors del molí.

El molí dels Moros i el del Pla són, en definitiva, dos vestigis del passat agrícola de Santa Maria d’Oló convertits en indrets idíl·lics on veure regnar la natura i el silenci. La gran absent els últims mesos és l’aigua que havia donat la vida al molí i que després va ajudar el bosc a recuperar aquest espai oblidat.

LA PREGUNTA

S’esperava la majoria absoluta del PP a Galícia?

En aquesta enquesta han votat 288 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't