Oques Grasses, punt… i seguit

La Castanyada del Cabró Rock s’estrenava aquest cap de setmana a Montmeló amb prop de 30.000 assistents i gairebé totes les entrades exhaurides. El cartell comptava amb 20 de les millors bandes dels Països Catalans. Hi destacava, dissabte, la presència dels osonencs Oques Grasses, que tancaven la gira de ‘Coda’. I malgrat els rumors, aquest no va ser el seu últim concert, confirmava el mateix Josep Montero dalt de l’escenari. L’escenari semblava una nau espacial a punt d’enlairar-se: dos cercles gegants de llums miraven el públic i una pantalla ocupava tot el fons. El protagonisme era per l’estructura, que començava a engegar-se per donar pas a l’últim concert de la gira Coda, que Oques Grasses va tancar aquest dissabte al Cabró Rock Castanyada, a Montmeló. A 1/4 de 10 del vespre, la banda apareixia com una congregació de capellans galàctics, amb jaquetes llargues i màscares fosques per tocar Molta tralla i Bambi, del seu últim disc Fruit del deliri (2024). El públic, embogit per la força d’aquestes primeres cançons, no podia evitar moure’s i corejava a ple pulmó “no hi ha ningú que em salvi, soc com en Bambi”. Ganes de ballar i donar-ho tot en una nit que apuntava a ser inoblidable. Després de la tempesta de bases dance i ritmes dembow saturats, el grup va recuperar les guitarres funky i els arranjaments de vents per oferir Petar-ho i Sta guai, que imprimien al públic ballaruques divertides. És d’admirar quan una banda aconsegueix tanta diversitat entre els seus seguidors: la pista de ball l’omplien joves, famílies, colles d’amics i parelles de totes les edats. Tots seguien la batuta de Josep Montero, que cantava les cançons mentre donava indicacions com un director d’orquestra. El concert, celebració de 15 anys de trajectòria, confirmava una solidesa que només donen els anys de carretera. Montero, amb el seu humor etern, interactuava amb el públic, que el corresponia amb crits d’eufòria i somriures de complicitat. A Com està el pati, va baixar a cantar amb els assistents de les primeres files: al micròfon duia una càmera que retransmetia a la gran pantalla les cares dels escollits en gran angular. Sort de tu va començar amb Montero i el públic a cappella. Els telèfons, que no van imposar-se en tota la nit, ara feien llumenetes per acompanyar un dels moments més tendres de la nit. Com el dia i la nit, la col·laboració amb Julieta, va tornar a aixecar la ballaruca amb un final de bombo i traca que s’imposava amb autoritat. In the night i Bye Bye van ser una autèntica bogeria: “Que heavy”, deia al·lucinant un dels assistents. I és que ni els vídeos ni les imatges són capaços de transmetre l’energia que Oques desprenen en directe. “Està clar que hi haurà un dia que serà l’últim concert, però la notícia guapa és que no és avui”, assegurava Montero responent als rumors que deien que aquesta seria la seva última actuació. I va afegir que, quan arribi el moment, ja ho faran saber per celebrar-ho com cal. Els discursos i les versions espontànies de Te pintaron pajaritos o El vals del obrero contrastaven amb la resta de l’espectacle meticulosament planificat: és evident que hi ha hagut molt treball, fins i tot per aprofitar tots els recursos tècnics (l’escenari mateix acabava amb una aparença diferent de la de l’inici). Torno a ser jo va ser l’última cançó abans del bis, amb La gent que estimo: una comunió total amb el públic, que es desfeia en abraçades. Després de gairebé dues hores de concert i una vintena de cançons, Montero va agrair la nit viscuda al públic que havia exhaurit totes les entrades del Cabró Rock per veure’ls: “Per ser-hi avui i per ser-hi sempre”. ‘Germà’ del Cabró Rock de Vic, amb protagonisme de la cultura popular Montmeló Coincidint amb el cinquè aniversari del Cabró Rock de Vic, els seus promotors van anunciar la creació d’un nou festival que tancaria la temporada i seria “una gran diada de la cultura catalana”. A més dels concerts, hi ha hagut una presència destacada de grups de cultura popular. Entre aquests, el Grup Sardanista Riallera, amb la Cobla Contemporània. També el xocolater Lluc Crusellas hi ha col·laborat creant una zona dolça dedicada a panellets i altres productes tradicionals. El resultat, tot un èxit de públic, amb prop de 30.000 assistents i gairebé totes les entrades exhaurides.

Oques Grasses, punt… i seguit

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Pep López, 50 anys de música

Premis Enderrock amb ressò osonenc

Guillem i Marta Roma, al Festival Strenes de Girona

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb