“Quan pinto no hi ha maldecaps ni problemes”

El passat mes de juny es presentava l’exposició “MontserrArt. Pintura d’un músic sense solfa”, de Montse Rocadembosch. Era la primera vegada que la pradenca mostrava les seves obres en públic, quadres de pintura a l’oli i també pintura mural. Aquesta darrera a través d’una pantalla, i en concret el treball que va fer a Camadoca, a Santa Maria de Merlès, un centre de recuperació de fauna salvatge, on va pintar dos panys de paret de 90 metres quadrats, amb una alçada total de sis metres. Per què fins ara no havia exposat? Perquè no he tingut mai material per a una exposició. Vaig fer-la perquè hi havia gent que em pressionava. Vaig haver de demanar totes les peces a particulars. La resposta va ser fantàstica i de l’exposició n’estic molt contenta. I el mural de Camadoca, com va sorgir? Va ser fruit d’una casualitat. Jo estava participant en una activitat de l’associació i van explicar que preparaven un nou espai per al qual havien pensat diverses opcions. Algú que hi havia al meu costat els va dir que jo potser ho podria fer i així va anar. Llavors vaig presentar un simulacre a través del Photoshop que els va semblar bé. Quines dificultats té pintar en espais d’aquestes dimensions? Sobretot problemes d’infraestructura, perquè són alçades considerables, has de posar bastides, llogar elevador si cal, i teòricament a més de dos metres has d’anar amb arnès i lligat. Tot això té un cost, i fa que la majoria d’aquestes obres murals es duguin a terme a través de convocatòries d’un ajuntament o una institució perquè a títol particular és difícil d’assumir. I a l’exterior encara deu ser més complicat. Sovint es necessita una preparació prèvia del suport. No és que sigui imprescindible, però jo ho prefereixo. Hi ha parets que demanen alguna imprimició, com a mínim base de blanc perquè el color pugui ressaltar més. I també una protecció perquè tinguin llarga durada. A més, segons l’època de l’any el clima ho dificulta. Va ser el cas de Camadoca, que era a ple hivern, amb temperatures gèlides i amb molta humitat. A part d’aquest mural que està rebent molts reconeixements també n’ha pintat d’altres... Sí, un al costat de l’església de la Bonasort aquí a Prats amb unes flors que em van encarregar perquè algú les pogués veure des de la finestra de casa seva. També un al pati de casa que vaig fer quan estàvem tancats per la covid, i fa uns deu o dotze anys un al club Pockets Vic, que va ser el primer. El darrer encàrrec va ser un logo exterior al Soler de n’Hug. A més, he decorat parets interiors d’habitacions de cases particulars. De quina manera compagina la seva professió amb aquesta diguem-ne afició? Jo treballo fent lectura de comptadors d’electricitat i per tant pinto a estones en el temps que tinc lliure. Quan se’m proposen certes coses no he de decidir si vull fer-ho o no, he de decidir si puc. Per qüestió d’horaris i de lloc. A casa sí que pinto molt, sobretot els vespres d’hivern. D’on li ve l’interès per la pintura? Hi ha coses que són innates. Amb més o menys traça ho he fet sempre. Unes temporades més que altres. És un objectiu que et proposes i que t’enganxa, com un llibre, fins que l’acabes. A més, quan pinto no hi ha maldecaps ni problemes. Això sí, em provoca molta son perquè l’hora d’anar a dormir sempre acaba sent molt tard, si és que no s’ha fet clar. Ha tingut algun tipus de formació artística? No, mai. En tinc en dibuix lineal que vaig fer en el seu moment dins la que era la formació professional. És una base que et permet treballar dignament amb perspectives i profunditats. Ara és molt fàcil buscar recursos a YouTube, visito moltes pàgines i hi trobo de tot. Quines habilitats creu que ha de tenir algú que es dediqui a pintar? Suposo que capacitat d’observació i en els murals, visió global. En la pintura a l’oli cal paciència i en l’acrílica has de tenir molt domini perquè s’asseca molt de pressa. Se sent valorada en aquesta seva faceta com a pintora? Estic gratament sorpresa pels comentaris de la gent. Jo no he anat a buscar mai un encàrrec, uns n’han portat d’altres.

“Quan pinto no hi ha maldecaps ni problemes”

Nyandú, Anna Andreu i Edna Bravo obren divendres el Cantilafont

“Sempre valoro que, gràcies al menú, vam tenir l’estrella”

Mig segle ensenyant al Lluçanès

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Entre boscos i sense presses

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Desperfectes per un fort cop de vent a Centelles

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona