Què tenen en comú actors, periodistes, músics, polítics i pagesos?

Què tenen en comú actors, periodistes, músics, polítics i pagesos? Segons el periodista Jaume Collell són tots “professions de fe”, d’aquelles que un s’ha de creure per fer-les. I són les que retrata al seu darrer llibre, Joc d’oficis (Cossetània Edicions), a partir de les experiències personals d’haver-les exercit, en el cas de les dues primeres, o d’haver-hi tingut un tracte proper. Collell reivindica l’ofici, allò que et permet especialitzar-te en una activitat i ser-ne coneixedor de les tècniques. I té aquell punt d’humilitat “que posa al seu lloc el que en altres dedicacions pot quedar grandiloqüent... ser metge, per exemple, també és un ofici”. Però ell comença pels actors, el primer dels oficis que exercim en aquesta vida: “De petits tots hem trencat un plat, i quan la mare demanava qui ho havia fet, dèiem jo no he sigut!”. Una manera d’entrar en el món amb un ofici instintiu “que moltes escoles dramàtiques han espatllat”. La seva escola va ser la dels Joglars, i l’aprenentatge amb Albert Boadella en la primera època de la companyia marca profundament. Collell defensa aquest llegat, amb independència del que hagi estat després el personatge: “La gent que ha treballat amb ell no ho oblidarà mai, perquè agafava l’ofici des de tots els punts de vista possibles, i això és difícil”. A la carpa de Pruit, la idea mare de Boadella sotmetia a diferents judicis, inclòs el càlcul de l’impacte social que podia tenir –mai no era casual– i de les repercussions econòmiques. Ell va viure els anys de glòria de la companyia, en què omplien recintes amb Teledeum o Virtuosos de Fontaineblau. Amb la primera, va tenir cap a 400.000 espectadors, i els va portar fins i tot a actuar a Broadway, episodi que recorda en el llibre. Del món del teatre, Collell retrata personatges com l’actor i actual director dels Joglars, Ramon Fontserè, gent del món amateur com el sastre Riera de Manlleu o el metge Estrada de Vic, i grans noms de l’escena espanyola com Adolfo Marsillach o Buero Vallejo, que havia arribat també a conèixer. El periodisme és l’altre ofici de Jaume Collell, el que més temps ha exercit, començant per ser director d’EL 9 NOU, i actualment a la Vanguardia. Mestre en les descripcions, creu que hem anat perdent els dots d’observació. “Fins i tot anant pel carrer hauríem de ser capaços de descriure amb qui ens hem creuat, és anar pel món amb una altra mirada”. Observadors i escèptics, “posant en dubte totes les versions que ens expliquin”. En aquest capítol hi ha un esment especial a l’etapa d’El Burladero, les pàgines satíriques de La Vanguardia que Collell va dirigir des de l’any 1991 fins al 2001. “Va entrar de manera suau, es va començar a publicar un mes d’agost”, diu Collell. El gran contrast de la transgressió seva amb el to general del diari es contrapesaven. “I potenciava la informació seriosa”. A Joc d’oficis hi retrata el director que va apostar per aquesta fórmula, Joan Tàpia, amb especial bon record. Quan El Burladero ja tocava cap al final de la seva vida, va tenir ocasió d’assistir a una recepció al Palacio de la Zarzuela, a Madrid, amb motiu dels 25 anys de la restauració de la monarquia. Collell explica que, en un moment donat, es va trobar enmig de Javier Godó i Joan Carles I. L’editor de La Vanguardia va demanar al rei emèrit si coneixia El Burladero, i la resposta va ser un sonor “Hombre, claro!”, que va sorprendre Collell. I és que el rei tenia una afició poc coneguda: col·leccionar caricatures. Des del manlleuenc Carles Molist fins a la santquirzenca Cristina Gallach, i del gentleman Lluís Permanyer a la combativa Maruja Torres, el llibre ofereix uns quants retrats de figures del periodisme. En la música, també és eclèctic, des d’Ireneu Segarra i Oriol Martorell fins a Javier Gurruchaga o Ricard Miralles, passant per Quimi Portet i Rafael Subirachs. Però on es mostra especialment àcid Collell és amb la política. “En molts casos, la política converteix els que l’exerceixen en actors o capellans”. Prediquen, i ho han de fer amb uns dots interpretatius. “No intento destruir ni ser absolutament crític, faig una descripció”. Hi recorda, per exemple, l’alcalde Arqués de Manlleu, però és especialment dur amb la figura de Jordi Pujol. “Per mi, el pujolisme va ser com una altra mena de franquisme... aquesta àrea de personatge autoritari i manaire”. El final del llibre el reserva per als pagesos, començant per un que no ho era i se’n feia, Josep Pla. Un Joc d’oficis on Jaume Collell també parla, al capdavall, d’ell mateix.

Què tenen en comú actors, periodistes, músics, polítics i pagesos?

Delícies italianes que sedueixen, al cor de Torelló

15 dies per no parar

25 anys emergint talent jove

Sant Joan reubica la festa

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"