Quinze anys d’uns Pastorets de ciutat

Els actuals Pastorets de Vic celebren aquest Nadal 15 anys des de la seva estrena. En aquest temps, l’espectacle s’ha consolidat com un projecte col·lectiu que va més enllà del teatre i que s’ha convertit en una peça clau de les festes de Nadal a Vic. A Vic la tradició de Pastorets és més que centenària. Amb la inauguració de L’Atlàntida, però, se’n va voler estrenar un format específic, de la mà de diferents companyies de teatre amateur. Llavors ningú no tenia clar fins on arribaria aquella aposta. El projecte va néixer amb poc marge de temps, però amb una voluntat clara de sumar esforços i construir una proposta compartida. “Des del primer moment, per nosaltres ha estat un projecte de ciutat”, explica Jordi Colom, un dels impulsors i l’actual Satanàs. La implicació de les escoles de dansa, l’Escola d’Arts i l’Escola de Música de Vic va ser determinant per donar-li sentit i continuïtat. Els primers Pastorets de L’Atlàntida es van aixecar en temps rècord. “Això vol dir que tothom hi havia de posar l’energia màxima”, recorda Lluís Bové, també vinculat al projecte des dels inicis. Aquell esperit d’urgència i compromís col·lectiu va marcar l’ADN de l’espectacle. “Formar-ne part només s’entén si estàs disposat a fer el que cal i a ser allà on se’t necessita.” Un dels primers punts d’inflexió en aquests nous Pastorets va ser la unió dels quatre grups de teatre històrics de la ciutat, Quadre Escènic de l’Orfeó Vigatà, Ventall Teatre, Gallaret Teatre i Teatre La Palangana, que va suposar un canvi profund en la manera de concebre el projecte. També ho va ser l’aposta decidida pels dimonis, una elecció valenta que inicialment va generar algunes reticències, però que amb els anys el públic ha fet seva. “Cada vegada la gent n’està més contenta”, destaca Colom. Paral·lelament, el text ha anat evolucionant, incorporant elements de l’adaptació de Josep Maria Solà i Sala, especialment en escenes com les dels dimonis o el personatge de Getsè. Josep Armengol, que l’interpreta, explica que els Pastorets han acabat formant part de la seva vida familiar. Primer hi va participar la seva filla; després, ell mateix, i més tard, el seu germà i dos nebots. “És una tradició que es va transmetent”, diu. Actualment, a l’escenari hi coincideixen tres generacions de la mateixa família. La dansa va ser un dels primers col·lectius a sumar-s’hi. Estel Barniol hi va entrar fa quinze anys a través de l’escola Thaïs, interpretant dimonis a l’infern. “No havia fet mai teatre, però ens va semblar una experiència divertida amb les amigues”, explica. Aquest vincle fa que molta gent hi torni. Ferran Vaqué, present des del primer any i actual pecat capital, ho resumeix així: “Sempre hi he estat pel bon ambient, pels companys i pel projecte teatral”. Després d’uns anys d’absència per motius d’estudis, tan bon punt va poder recuperar temps personal s’hi va reincorporar. El relleu també arriba amb noves incorporacions. Mariona Pous hi participa des de fa quatre anys. Va començar com a ballarina i actualment forma part del pastoram com a Isabeló. “Molta de la gent dels Pastorets són avui amics meus”, explica, i destaca la feina que no es veu: “El públic veu l’espectacle, però al darrere hi ha mesos d’assajos i compromís”. Per a molts, aquest esforç compartit genera un fort sentiment de pertinença. “Per mi, els Pastorets són Nadal”, afirma Barniol. “No me’l puc imaginar sense això. És un retrobament anual amb persones que s’han convertit en grans amics.” Quinze anys després, diu, s’hi sent “com a casa”, dins d’una comunitat que defineix com “una gran família”. Amb el pas dels anys, l’obra ha evolucionat sense deixar de ser reconeixible. “Si te’ls mires, sembla que no hagin canviat gaire”, apunta Colom, “però si hi poses la lupa, veuràs que els hem anat transformant de mica en mica”. Entre les noves mirades hi ha la de Lucía de la Riva, sevillana establerta a Osona, que hi participa enguany per primera vegada. No havia vist mai Pastorets i li ha sorprès “la quantitat de gent implicada i la diversitat de perfils i edats”, així com el pes dels personatges de l’infern. Fer els Pastorets a L’Atlàntida ha permès un salt qualitatiu. “Ens ha donat l’oportunitat de fer uns Pastorets més espectaculars”, diu Colom, “però sense perdre de vista la tradició”. Uns Pastorets que combinen modernitat i passat i que, per a molts, també signifiquen continuar un llegat familiar. “És una manera de fer ciutat i de fer país.” Quinze anys després, quan torni a aixecar-se el teló, els Pastorets de L’Atlàntida demostraran, un cop més, que el Nadal a Vic no és només una tradició: és una història compartida que continua creixent. Aquest any se’n tornaran a fer tres representacions, els dies 26 i 28 de desembre i l’1 de gener.

Quinze anys d’uns Pastorets de ciutat

Sant Julià de Vilatorta recupera la Tupiporcada de festa major, en una tarda d’aigua i fang

Rupit acull la cinquena edició del So de les Pedres, amb vuit propostes en diferents espais

La guerra en veu de dona

Una petita experiència gastronòmica

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"