Amb el recull titulat Reina de rates. Crònica d’una època, Raquel Santanera (Manlleu, 1991) ha estat la guanyadora de la 36a edició del Premi Miquel Martí i Pol de poesia. Feia gairebé trenta anys que no havia obtingut el premi cap escriptor osonenc, des que l’any 1991 el va guanyar Pep Rosanes-Creus amb l’obra L’ombra mutilada. Les restriccions degudes a la Covid-19 van impedir la celebració de l’habitual acte al Teatre Eliseu en què s’entreguen els Premis Literaris de Roda de Ter. En lloc d’això, es van donar a conèixer, aquest diumenge al matí, a través de les xarxes socials de la Fundació Miquel Martí i Pol.
Santanera veurà així publicat el seu tercer llibre, després de Teologia poètica d’un sol ús (2015) i De robots i màquines o nou tractat d’alquímia (2018. Un i altre la van situar entre les veus joves més prometedores de la poesia catalana actual, una generació amb alta presència de dones. Ella mateixa situa el punt de partida del nou llibre allà on acabava l’anterior (“que se’ns perdoni per tot el que no farem”). Santanera vol parlar, a través dels seus poemes, d’una societat que es debat entre “l’exercici de fer que alguna cosa passi i que no acaba de passar”. La idea de la caiguda hi és present, de manera recurrent, una caiguda que, a l’entrada del nou segle, va tenir un símbol en la de les Torres Bessones. “Té a veure més amb runes que no amb cendres”, diu l’escriptora. Ho fa en poemes “que es poden llegir aïlladament, per ells mateixos”, i que des del punt de vista formal representen un nou repte: escriure sense gairebé puntuació.
Santanera rebrà el premi en metàl·lic de 3.000 euros, i el llibre veurà la llum durant la primavera de 2021, a la col·lecció de poesia La Suda de Pagès Editors. L’escriptora reconeix que va presentar-se al premi “amb un cert respecte, perquè em preguntava si tot això encaixaria en el premi”. El jurat n’ha valorat, entre els 72 originals presentats, la seva capacitat per trencar límits entre gèneres literaris –poesia i narrativa– i la diversitat de temes que tracta amb el fil conductor de la potent imatge que expressa el títol de reina de les rates.
PREMIS DE TEATRE I DE PEDAGOGIA
Paral·lelament, s’ha donat a conèixer també el premi de teatre Jaume Salés i Sanjaume, repartit entre dos accèssits ex aequo, que van ser per a Sadurní Vergés, de Prats de Lluçanès, amb l’obra Algun dia saludaré el matí amb aquesta calma, i per al gironí Rafael Nieto i Miralles, amb El jardí dels jutges perduts. També s’han concedit els premis Sebastià Àlvarez de pedagogia, per a treballs de final de grau i de màster de la UVic-UCC. Un estudi sobre la participació dels alumnes nouvinguts a les aules i un altre sobre la ironia literària vista pels estudiants de Secundària es van endur els dos premis. L’autora del primer treball és Helena Tordera, de Granollers, i la del segon, Laura Traver, de Sant Joan de les Abadesses.
{{ comment.text }}