“Sempre m’agrada ajudar”

Pere Garriga Ferrerons és una figura molt vinculada al teixit associatiu local i sobretot a l’Esbart Dansaire Castell de Tona, amb una trajectòria marcada per la implicació, la constància i l’amor per Tona. Des de la seva arribada al poble, quan era jove, Garriga també ha participat amb altres entitats, com l’Agrupació Pessebrista o les quatre corals de Tona. Aquest diumenge recollirà el Premi Mil·liari 2025, màxim reconeixement que concedeix l’Ajuntament a un particular, pel seu compromís amb la comunitat tonenca. Com valora el guardó?M’ha fet molta il·lusió. Soc una persona que vaig venir de Centelles, però Tona sempre ha estat casa meva. He participat amb el poble perquè m’agrada, i rebre aquest premi tan important ha estat una gran satisfacció. A qui dedicaria el premi?Qui més s’ho mereix és la meva dona. Ella ha rebut la conseqüència de tot. Hores fora de casa, acompanyar-me arreu del territori o donar-me tot el suport en cada moment. És qui més es mereix la dedicatòria, tot i que la resta de la meva família també m’ha ajudat molt. Què té d’especial per vostè el poble de Tona?La meva família era de Tona. Els meus avis tenien una coral, mentre que els meus pares van ser de les dotze primeres parelles que van formar l’Esbart Dansaire Castell de Tona. A més, durant la meva infància també vaig viure moments únics al poble. Recordo tots aquells anys amb emotivitat i estima. I vostè, com hi aterra?Ballava a l’Esbart del Pi de Centelles, però va quedar aturat una temporada. A partir d’aquí, vam reforçar l’Esbart de Tona i ja em vaig quedar aquí. M’hi he casat i he format una família de tonencs i tonenques. Què li ha aportat implicar-se en les diferents entitats?M’ha encantat participar amb tots aquests grups. He conegut persones espectaculars i hem treballat de valent per fer créixer les diferents associacions. M’enduc amistats, experiències i records que valen més que qualsevol reconeixement. El moment més complicat de tots aquests anys?Ho tinc clar. Deixar aparcada la part més bonica de l’Esbart no va ser fàcil. Fa temps que no ballo i m’he quedat amb la part tècnica. La vida són èpoques i sempre hi ha gent nova. S’ha de deixar pas a les noves generacions. Algun d’especial?En són tres i també són tots a l’Esbart. La meva vida aquí a Tona ha estat això i la resta són complements. Recordo tots els viatges arreu d’Europa amb especial estima, juntament amb el dia que vam celebrar els 50 anys de l’associació. Va ser espectacular. També recordo quan el poble de Tona va ser ciutat pubilla de la sardana. És una festa que no oblidaré mai. Què li ha ensenyat tot aquest recorregut?M’ha acompanyat a tot arreu. Representar el poble de Tona a diversos països europeus o en territori català és únic. Els lligams entre joves i adults era espectacular i només tinc pensaments d’estima cap a aquells anys. Que bé m’ho havia passat. Hi continuarà vinculat?Sempre que la gent em necessiti estic a la seva disposició. Avui dia, oficialment, ja no formo part de l’Esbart, tot i que soc el primer a donar un cop de mà sempre que ho necessitin. No hi participo, però mai deixarà de formar part de la meva vida. Podria resumir el seu compromís amb les entitats en què ha participat amb una paraula?Voluntat. Sempre hi he estat, hi soc i també hi seré. Al principi, l’Esbart Dansaire Castell de Tona tenia l’únic equip de so del poble que hi havia i només el sabia muntar jo. Quan altres associacions havien de fer alguna cosa, sempre els ajudava. En el cas que no hi pogués anar, no el podíem deixar. Sempre m’agrada ajudar la gent que m’envolta. No em penedeixo gens de ser així. Quin paper tenen els joves en la cultura a Tona?Cada vegada costa més. Tothom té altres extraescolars i l’Esbart ha passat a ser l’últim recurs. Abans era la prioritat i ara les criatures tenen altres preferències. Organitzar avui dia un d’aquells viatges que havíem fet és impossible i això és una pena. Em sap greu, però estic content amb el tou de jovent que hi continua participant. Després de rebre el premi, com li agradaria que la gent el recordés?De la mateixa manera. Molta gent m’ha felicitat, però en Pere Garriga continuarà sent la mateixa persona. No canviarà res de mi i continuaré amb la mateixa mentalitat que em descriu com soc ara.

“Sempre m’agrada ajudar”

Recordant el Casino de Taradell

Cal Sastre, 125 anys vestint Taradell

“Veies molta gent ballant sardanes, en símbol de protesta”

Un segle del passeig Domènec Sert

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic