‘Tirar-se’ del campanar

Hi ha una manera convencional de pujar i baixar fins al campanar neoclàssic de Montesquiu i és superant els 78 graons que condueixen des de la nau de l’església fins al replà on hi ha les campanes per una escala que es va recargolant i aprimant a mesura que va arribant al cim. El que no podien imaginar els que el van construir, l’any 1780, és que a algú se li acudiria baixar-lo pel dret. Això sí, amb tota la seguretat del món. Rapelar per una de les quatre cares del campanar ha estat la més singular de les propostes que la comissió de festes va incloure al programa de la segona edició de la festa major d’estiu, que ha tornat a gaudir d’un altíssim nivell de participació. “Suposo que això està ben assegurat”, deixava anar l’Helena, la primera de les participants, que no les tenia totes, mentre s’anava enfundant l’arnès, el casc i els guants. “He fet coses de muntanya, però un ràpel d’aquesta alçada, mai”, assegurava moments abans de fer el pas clau: el de creuar la segona cama a l’altra banda de la barana del finestral. Sota seu, poc més de 20 metres d’alçada (en total el campanar en fa 24,2). Respira a fons, mira un moment avall i, ara sí, es deixa anar. En poc més de 10 segons ja va ser a baix. “En el moment que surts a dalt fa iuiu, però ha valgut la pena”, assegurava tot just posar els peus a terra. Un total de 50 veïns i veïnes, el màxim previst, s’havien inscrit per afrontar aquest repte. I la majoria haurien repetit, si els haguéssin deixat. No tots. “Hi ha perill que quedi triturada a terra?”, preguntava la Sandra, que, malgrat la contundència de la resposta per part de l’instructor, va fer-se enrere a l’últim instant. Intentar-ho, però, també formava part de l’experiència. “No és gens habitual que ens demanin de muntar un ràpel en un campanar”, reconeixia Víctor Fernández, responsable de Basaroca, una associació de Planoles especialitzada en esports d’aventura. Des que van crear l’entitat, l’any 2005, només recordava haver descendit per un, de campanar, en una acció que van protagonitzar per les quatre cares del de la Seu d’Urgell. “És una activitat molt tècnica i completament segura”, anava repetint a cada dels participants, que se’l miraven amb cara de circumstàncies. La baixada pel campanar no va ser l’única activitat que va triomfar aquesta festa major d’estiu. Les rutes amb caiac pel riu de dissabte al matí, que ja es van estrenar l’any passat, van cobrir les places disponibles, així com els inflables, també. Els dos sopars, divendres i dissabte, també van desbordar les previsions. Montesquiu va estrenar l’any passat aquesta versió d’estiu de la festa major, en haver hagut de suspendre la de la tardor, l’habitual, per la pandèmia. “La veritat és que aquests dos anys la festa ha tingut molt bona acollida; tothom està molt content i el fet de fer-ho a l’estiu et dona noves possibilitats”, reconeixia Carles Colomo, regidor de Festes. La doble festa major tindrà continuïtat.

‘Tirar-se’ del campanar

Deu dies de festa major sense parar a Taradell

La cultura catalana pren Estocolm: “Als carrers la gent parla català”

El festival poètic Pirineu, Terra de Versos se’n va de Ripoll amb crítiques a l’Ajuntament

15 anys dels Dracs i Diables, a la festa de Ribes de Freser

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

“Hem tornat a néixer”