Toni Strubell: “Qui desconegui la història dels republicans federals del segle XIX no podrà entendre bé l’actual independentisme a Catalunya”

Hi ha moments i personatges de la nostra història dels quals encara som profundament desconeixedors. El filòleg i expolític Toni Strubell (Oxford, 1958) reivindica els revolucionaris catalans del segle XIX a la seva primera novel·la. ‘Caimó’ (Llibres del Segle) és la història d’un home que va ser definit com un dels nostres grans herois: Pere Caimó (1819-1878), líder del republicanisme, alcalde de Sant Feliu de Guíxols i capitost de la revolta del Foc de la Bisbal. A l’Empordà l’anomenaven ‘Pare’. És de la seva vinculació amb Sant Feliu de Guíxols que surt la idea de fer una novel·la sobre Francesc Caimó, que en va ser alcalde?Em rondava pel cap fer alguna cosa pel 200 aniversari del naixement de Pere Caimó, llegia escrits de l’arxiver de Sant Feliu de Guíxols sobre la vida d’aquest home i em començava a sorprendre. En aquell procés vaig poder conèixer un rebesnet de Caimó, Joaquim Coello. Se’n va parlar molt quan va fer d’intermediari entre el govern basc i el president Puigdemont en aquell crític moment de l’octubre de 2017. Ell m’anava al darrere perquè n’escrivís la història, però jo ja havia decidit que ho faria a través d’una novel·la. I per què a través de la ficció, i no de la història literal, ja que vostè en tenia molta informació?És una manera més d’explicar la història. Hi ha tres persones que tracten la història: l’arxiver, l’historiador i el novel·lista. El primer se cenyeix a la literalitat dels documents, el segon interpreta el que troben els arxivers i es pot permetre alguna hipòtesi, i el tercer és tot hipòtesi. Intenta escriure una bona història basant-se en fets. Per exemple: només quatre capítols del llibre tracten de la seva vida a Puerto Rico però havia de respondre la pregunta de com és possible que torni d’allà l’any 1854 i en quatre dies, durant el Bienni Liberal, es converteixi en el gran líder social de l’Empordà i part de Girona. Només s’explica si ha rebut abans una determinada formació i a la novel·la puc presentar la meva idea... Com és que un independentista de pedra picada com vostè s’interessa per un republicà federal com Caimó?Qui desconegui la història dels republicans federals no podrà entendre bé l’actual independentisme a Catalunya. Després de tot el que he estudiat del segle XIX penso que els republicans federals van fer força més per la causa de Catalunya que molts catalanistes oficials. Per mi, són la baula que ens falta. Els Jocs Florals, per exemple, no eren tan catalanistes com els certàmens que muntaven els republicans federals. I com és, doncs, que no en sabem gaire res, que no formen part d’aquest mínim coneixement compartit sobre la nostra història?A algú li ha interessat que no en sabéssim, encara que dient això me’n vagi una mica cap a les teories de la conspiració. El principal carrer de Sant Feliu portava el seu nom i cap alcalde de la democràcia no l’ha recuperat. Sap allò que la història l’escriuen sempre els guanyadors? Doncs penso que la història de Catalunya dels dos últims segles l’han escrita sobretot tres grups: els franquistes, el catalanisme ortodox i els republicans federals. Aquests últims no són un accident en el devenir del país, són la primera plasmació de la voluntat d’encabir en un marc polític la realitat catalanista, o catalana. Se’ns sol dir que només en algunes comarques, a l’Empordà que era molt arrauxat... com si fos una particularitat. Però mirem el resultat de les primeres eleccions democràtiques de l’Estat espanyol, el gener de 1869: sobre 38 diputats que surten de Catalunya per anar a les Cortes de Madrid, 27 són republicans federals. Deixen molt clara l’arribada al món de la política d’una part de les idees que avui voldríem desenvolupar. A algú li ha interessat dir que no eren gaire importants. I en Caimó n’era l’exemple més remarcable, però n’hi havia d’altres com ell... Per exemple?Josep-Narcís Roca i Farreras, de qui jo també vaig poder escriure la biografia. Va omplir els diaris de la seva època, aquesta mateixa, de molts articles defensant la independència de Catalunya. Escrivia a La Publicidad i a El Diluvio Universal, els dos diaris principals, i estan plens d’articles independentistes escrits... per un republicà federal. De fet, al llarg de la novel·la es va fent referència a personatges coneguts del món cultural o científic, de gran influència posterior, que eren també d’aquesta corda...Tothom ha sentit a parlar d’Anselm Clavé, el dels Cors Clavé; de Narcís Monturiol, inventor del submarí; de Valentí Almirall, el primer gran ideòleg del catalanisme... grans intel·lectuals però que no els associem amb el republicanisme federal, del qual eren militants actius. Ho vaig reivindicant a la novel·la. Els federalistes actuals no els reinvindiquen gaire... de fet, tampoc m’han convidat enlloc per presentar el llibre. A la novel·la s’entreveu que fins i tot és republicà l’origen de la sardana...Jo vaig néixer a Anglaterra, i porto a Catalunya des del 1975. Sempre havia tingut la idea que la sardana era cosa de la gent conservadora, una mica de missa... doncs la realitat històrica és que era considerada absolutament revolucionària. Els carlins la consideraven pecaminosa, era el ball “de la rebelde libertad”. I quins van ser els seus grans promotors, els de la sardana llarga? Els republicans federals. Ho ha estudiat, i en va fer una exposició, la professora Anna Costal, de l’Esmuc. Centrem-nos en ell. Fill d’una família guixolenca que emigra a Puerto Rico, acabarà tornant l’any 1853. Per què és tan important Caimó?L’any 1932 la Generalitat convoca un premi i el guanya el gironí Carles Rahola, gran historiador, figura reverenciada, afusellat per Franco l’any 1940. Es deia Vides heroiques, i ara és un clàssic. Amb motiu del premi se li demana a Rahola qui són els herois, i tothom espera que digui els clàssics –Rafael Casanova, per exemple–, però ell sorprèn a tothom. Diu que els grans herois de Catalunya són Abdó Terrades, també republicà federal i que havia estat alcalde de Figueres, i Pere Caimó. Al seu llibre explica per què: Caimó és algú que se la juga pel seu país, per les classes populars... passa per la presó, és condemnat a mort pel general Prim (una pena que no s’executa), ha de marxar a l’exili on escriu textos magnífics... No estem tractant d’algú normal sinó extraordinari. Rahola el recupera, i això ho recollirà Francesc Ferrer i Gironès molts anys després. Ara que ha parlat de Prim... a la novel·la imagina un diàleg molt tens entre ells dos a Madrid.Prim havia estat governador militar de Puerto Rico, n’havia fet de l’alçada d’un campanar, va ser un gran repressor del moviment antiborbònic i protorepublicà de l’illa. Caimó ho devia conèixer de primeríssima mà. Esdevé un home d’institucions –és elegit alcalde– però a la vegada revolucionari.Ferrer i Gironès estira un fil per trencar també el tòpic que som una illa, lluny dels corrents dominants a Europa. Doncs no és així, aquí sí que han passat coses. El període de la Primera República coincideix amb el de l’arribada a Catalunya de les idees de la Primera Internacional. Marx la funda a Londres l’any 1864 però l’any 1870 a Barcelona ja s’hi celebra el primer congrés internacionalista, mentre es va estenent arreu. Amb tot en contra, amb una repressió brutal, la Primera Internacional s’estableix a Olot fins que la ciutat és presa pels carlins i després marxa... a Sant Feliu. L’1 de gener de 1872 s’hi crea el primer sindicat del suro i a mitjans d’aquell any s’hi inicia una gran vaga de la construcció. Fins avui mateix és la vaga obrera més llarga de la història al nord de Catalunya, resisteixen un any i mig. Com que no tenien recursos, en els primers mesos la sufraguen econòmicament els del suro. I té el suport de l’alcalde de la ciutat, Caimó. I el més extraordinari és que aquell any, per defensar-se dels carlins que volen prendre Sant Feliu construeixen una muralla... tot i estant en vaga. Hi ha una aliança entre republicans federals i internacionalistes, que protegeixen la ciutat... i la converteixen en la ciutat més lliure de Catalunya del moment. Hi han fet mútues, cooperatives, serveis mèdics per als treballadors... defensen els avenços socials en un acte d’heroisme! El Foc de la Bisbal, anterior al setge de Sant Feliu, va ser també un acte heroic?Si fóssim un país lliure, amb una educació lliure... en parlaríem molt més. És un fet únic! Un aixecament republicà l’octubre de 1869, una vegada que els catalans havien vist que Prim no faria res per ells. Caimó el promou, n’és el comandant elegit democràticament: un aixecament amb tres mil homes, republicans, que surten per prendre Girona. S’aturen a la Bisbal per passar la nit i s’hi acaben fent forts. Volien declarar la república a Girona i no ho acabaran fent, però l’exèrcit espanyol intentarà prendre la població i no se’n sortirà. La premsa francesa se’n fa ressò, que el considera un dels grans episodis d’heroisme republicà al sud d’Europa. No oblidi que al cap de poc hi ha els fets de la Comuna de París, l’any 1871. Antiborbònic, republicà... tot i que ja fa temps que vostè va deixar la política activa, quan va escriure el llibre pensava també en la Catalunya d’avui?No, no era la meva intenció. Però estic molt content que alguns lectors m’ho diguin.

Toni Strubell: “Qui desconegui la història dels republicans federals del segle XIX no podrà entendre bé l’actual independentisme a Catalunya”

El so de caminar | Autarquia imaginària

Crítica de cinema | ‘Emilia Pérez’, de Jacques Audiard

“Gamper va ser cinc vegades president, sense ell el Barça hauria deixat d’existir l’any 1908”

Lax’n’Busto torna i recupera Pemi Fortuny de cantant

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Josep Ramon Redorta, a la masia el Portell de Gurb

Rescaten un noi de 21 anys que ha caigut anant cap a Núria

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any