Trenta anys de ‘bon aire’

Tot va començar cantant caramelles a Tona, allà a principis dels anys 90. D’aquí van venir idees, il·lusions, assajos... i tot plegat anava agafant forma. Tenia bon aire. D’aquí a posar el nom a una nova coral només hi havia un pas: acabava de néixer el Cor Bonaire. Ara celebra els 30 anys d’activitat amb un conjunt d’actes que s’aniran allargant fins a Nadal. El germen de la coral va ser a l’escola Vedruna de Tona a finals dels anys 80, amb la germana Victòria com a impulsora i, al principi, només amb un grup d’alumnes que sortien a les caramelles acompanyats amb l’acordió de Josep Altimir, a Tona mateix o a la trobada de Sant Julià de Vilatorta. Va ser l’any 1992 que al darrere dels infants s’hi van engrescar alguns pares i mares, sobretot elles. Les cantades les feien junts, però es van acabar repartint en dues corals: la dels grans, que va agafar el nom de Bonaire, i la dels xics, la Barretina. Amb el temps, la que ha perviscut ha estat la primera. El mateix Altimir en va portar la direcció fins que l’any 2000 el va succeir la vigatana Dolors Lozano, titulada en direcció coral, que la va fer créixer. Va ser per aquelles dates quan s’hi va incorporar l’actual presidenta de la coral, Mercè Guix. “Vam arribar a ser fins a més d’una trentena”, explica. Tres dècades donen per a molt: han treballat des del repertori clàssic fins a les havaneres passant per les bandes sonores de cinema. Ha col·laborat amb altres corals que han anat sorgint a Tona, i amb les entitats de la població, des dels grups teatrals fins a l’Agrupació Sardanista passant per l’Associació Cultural Andalusa o el grup Brots de Poesia. Diumenge passat, per exemple, van participar fins i tot en la darrera jornada del festival SunRanxx, a Gurb, fent un concert d’havaneres en un context poc habitual per a ells: “Va agradar i va ser una experiència molt maca per nosaltres”, diu Guix. Com en altres corals, el problema del Cor Bonaire és trobar veus per a totes les cordes de la formació i equilibrar veus femenines i masculines, que sempre són menys. Ara mateix són uns 25 cantaires, dels quals només cinc són homes. “Deu ser que les dones som més llançades”, diu la presidenta. Per entrar a formar-ne part no és imprescindible tenir coneixements de solfeig, tot i que la directora va introduint-hi a tothom, a poc a poc. “Per internet, ens posa les partitures perquè anem preparant.” I assagen un cop a la setmana, excepte quan s’acosten dates excepcionals, en què es poden trobar fins a tres o quatre dies. I per dates excepcionals, aquest any no en faltaran. A part dels concerts que ja han fet a Tona, entre ells el més recent al parc de les Feixetes, en tenen un de previst la vigília de la Diada a Tona amb Les Veus de Calldetenes i el cor Cantanna del barri de Santa Anna de Vic. El per Nadfal, el concert que van sempre en aquestes dates i que enguany servirà de cloenda als actes del 30è aniversari.

Trenta anys de ‘bon aire’

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Entre la fàbrica i la distopia

Subirachs i Tordera, de mèrit

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme