Un nou mur ibèric al Casol de Puigcastellet

Des de l’any 1992 no s’havia fet cap campanya d’excavació exhaustiva al Casol de Puigcastellet, el jaciment ibèric ubicat al terme de Folgueroles. Durant la setmana passada, els arqueòlegs van tornar-hi i el resultat ha estat molt prometedor: un nou mur que ha sortit a la llum demostra que aquest lloc encara pot donar sorpreses en propers anys.L’element clau, el mur, ressegueix el cingle, més enllà de les estructures conegudes fins ara. “Del Casol només es coneixien la muralla i les deu habitacions que veiem actualment”, explica Montserrat de Rocafiguera, la historiadora i arqueòloga especialista en el món ausetà que ha dirigit l’excavació conjuntament amb Anna Morales i Jordi Gibert. Tots tres formen part de l’equip de l’Esquerda, i no per casualitat: fa temps que investiguen en la relació que hi havia entre els diferents nuclis ibers d’Osona. “Aquest mur obre la possibilitat que aquí hi hagués un recinte fortificat, el que en podríem dir una ciutadella.”La part que s’ha posat al descobert és d’una longitud de 14 metres, just el que han tingut temps d’excavar durant una setmana. L’estructura continua: “El que és important d’aquesta campanya és que permet programar la propera”, diu Rocafiguera. S’haurà de resseguir l’estructura, veure on acaba i, si és possible, trobar on era l’entrada. I estudiar també “l’espai interior”, entre el que ja es coneixia del Casol i el que ha aparegut ara. La datació del mur en època ibèrica s’ha pogut establir gràcies, entre d’altres, a les ceràmiques que s’han trobat i no ofereix cap dubte.“El que queda clar és que tenien un interès especial per fortificar aquest lloc”, diu l’arqueòloga. El que es coneix fins ara del Casol permet saber que es va utilitzar durant relativament poc temps, entre els anys 250 i 200 aC, que és una època convulsa, la de la dominació romana. El turó de les Guilleries on està situada estratègicament la fortificació era una les possibles entrades a la comarca venint des de l’Est, de la costa. “El territori ausetà és organitzat, i aquesta seria una de les seves fronteres.” Mentre que l’Esquerda era el nucli principal de poblament, llocs com el Casol complien possiblement la funció de defensar-lo d’atacs exteriors. L’altra gran estructura defensiva ibèrica a Osona –més que la del Casol– és la del turó del Montgròs, al Brull.Els arqueòlegs no anaven a cegues: l’any passat ja s’havien fet unes primeres prospeccions al Casol per avaluar la possibilitat que hi hagués estructures que fins ara no s’havien vist. Els primers treballs que s’havien fet en aquest lloc daten dels anys 70 del segle passat, quan hi van treballar afeccionats a l’arqueologia osonencs, encapçalats per Martí Cassany, i amb l’assessorament de l’historiador Eduard Junyent. Les campanyes professionals comencen l’any 1982 sota la direcció de l’arqueòloga Maria Dolors Molas. Van durar deu anys i van permetre posar al descobert l’estructura que ara es veu, i que posteriorment es va consolidar. En aquestes excavacions es va trobar una arracada, que ara forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic. Els arqueòlegs estaven convençuts que aquelles deu campanyes no havien exhaurit el jaciment. L’any 2021, l’Ajuntament de Roda i la Fundació l’Esquerda van signar un conveni per continuar els treballs, el primer resultat del qual és la campanya d’enguany. El Casol, a vista d'ocell (foto Toni Anguera) Vista des de l’aire, la imatge del Casol de Puigcastellet encara permet veure més bé la importància que tenia l’estructura. Les excavacions fetes entre 1982 i 1992 van treure a la llum la muralla, amb una torre massissa central i les deu habitacions que tenia al darrere.

Un nou mur ibèric al Casol de Puigcastellet

Quinze anys d’uns Pastorets de ciutat

Decoració de Nadal feta amb materials reciclats

Sant Pere de Torelló inaugura l’exposició de pessebres

La Foguera de Nadal de Vic es trasllada a diumenge

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029