Un ‘palauet’ al cor de Manlleu

Hi ha deixes inesperades que poden ser enverinades, però que, a les mans adequades, també poden aspirar a multiplicar el seu valor patrimonial, gairebé emblemàtic. La Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic ha heretat la finca de Can Grau, una de les cases més rellevants de Manlleu, inclosa dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Un autèntic palauet, testimoni del Manlleu més senyorial, que ben aviat es podria obrir a la ciutat a través de visites guiades o actes culturals de petit format. Tampoc es descarta una venda, si els arriba una oferta prou interessant.L’últim propietari de la finca va ser el manlleuenc Antoni Mataró Grau. Hereu d’una antiga nissaga d’industrials del sector del tèxtil per la banda de la mare, els Grau, les últimes generacions havien estat bàsicament grans tenidors de finques –van ser propietaris, per exemple, de tots els terrenys que avui ocupa el polígon Malloles de Vic–. Mataró va morir el 26 de novembre de 2023 sense parella ni fills. I va decidir deixar els seus béns a la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic. Això inclou tant Can Grau de Manlleu com una finca rural que havia adquirit a Sant Martí Sescorts, el Puig de Corominas, que inclou la masoveria i unes 15 hectàrees de camps i bosc. Els motius que van portar Mataró a elegir aquesta entitat com a hereva universal es desconeixen, tot i que hi ha constància que havia modificat el testament diverses vegades.La Fundació Hospital de la Santa Creu va formalitzar l’acceptació d’herència a benefici d’inventari el mes de maig de 2024. I ara han iniciat un procés de catalogació i endreça de totes les pertinences que conté la casa. Amb una excepció, els prop de 30.000 llibres que conservava Mataró, un miler dels quals de notable valor, que va llegar “a la ciutat de Vic”, com va expressar en el testament. Els llibres ja són a Vic i, després de ser inventariats, seran repartits entre l’arxiu, la biblioteca o la UVic per poder ser consultats.La finca de Can Grau, amb entrada pel carrer de Sant Domènec, ocupa més d’un miler de metres quadrats. Inclou la casa senyorial, un extens jardí interior i l’últim bloc d’unes antigues naus per la banda del carrer de Sant Ferran. Aquestes naus, amb doble planta, porten més de 20 anys desocupades –l’últim inquilí va ser una fusteria– i avui seria l’única peça de l’immoble que no estaria catalogada. Originàriament aquesta part industrial de la finca arribava fins al canal i més enllà, però amb els anys la família s’ho havia anat venent. De fet, un dels trams va ser expropiat per l’Ajuntament de Manlleu, entre 2010 i 2013, en compliment d’una reurbanització marcada pel pla urbanístic, que ho qualificava com a zona d’equipaments.L’edifici de Can Grau tindria els orígens en una construcció del segle XVIII, però deu l’aspecte senyorial actual, d’aires noucentistes, a una ampliació que es va completar entre els anys 1915 i 1923, de la mà dels mestres d’obres Josep Illa, de Vic, i Ignasi Mas, de Manlleu. De la façana destaca la solució de la cantonada amb esgrafiats i les baranes de forja. L’edifici consta de planta baixa i dos pisos. Amb dues seccions clarament diferenciades: la dels propietaris, a la qual s’hi accedeix per una escala noble, i la del servei, amb una segona entrada pel mateix carrer de Sant Domènec. Aquest segon bloc, visiblement més modest, compta amb dues estances que, durant uns anys, també havien acollit llogaters. En els últims anys Mataró ho utilitzava per emmagatzemar-hi la gran quantit de llibres que col·leccionava i alguns mobles, possiblement procedents de finques que la família es va anar venent, per exemple a Barcelona.La joia de la corona de Can Grau és la planta noble. Un autèntic passeig pel Manlleu més senyorial. La majoria d’estances estan profusament decorades, algunes amb temàtica orientalista i molta iconografia religiosa. Hi destaca una gran sala d’estar d’aires barrocs amb un oratori inclòs per a celebracions litúrgiques.Mataró va néixer el 4 d’octubre de 1942. Llicenciat en Dret per la UB l’any 1971, va passar uns anys a Nova Delhi, treballant com a secretari de l’ambaixada espanyola a l’Índia. Home culte i viatjat, l’apassionava l’antic Egipte i parlava diversos idiomes. També va viure uns anys a Barcelona. Reservat, a Manlleu sempre hi va mantenir una vida social limitada. Li agradava passejar per la finca de Sant Martí Sescorts i tocar el piano –en tenia tres a casa seva–. Va acabar morint a l’Hospital de Sant Jaume.

Un ‘palauet’ al cor de Manlleu

L’últim servei de L’Auró

Benvingut, Carquinyoli

Els 20 anys del Serpent i els 25 del Fes-te Jove marcaran la festa de Manlleu que ja ha donat a conèixer el programa

Menjar-se un croissant d’un quilo en 19 minuts a Torelló

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Una petita experiència gastronòmica

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic