Un passeig pel ‘purgatori’

L’incendi de la catedral de Vic, tot just esclatar la Guerra Civil, el juliol de 1936, en va malmetre bona part dels sostres, les primeres pintures de Sert o el cor de fusta, i va deixar la nau central del gran edifici neoclàssic esventrat. Quan el 1940 van voler cobrir-ho de nou, els responsables de les obres van enginyar un extraordinari entramat d’envans i envanets, que va permetre cobrir amb garanties un temple tan gran. I tot això, salvant les dificultats tècniques, econòmiques i materials del moment. Poc podien imaginar aquells tècnics que, més de 80 anys després, l’espai, pròpiament de servei, esdevindria una de les visites guiades més singulars que organitza, esporàdicament, el mateix Bisbat de Vic, en aquest cas a través del cicle d’activitats “Territori Oliba”, que durant tot aquest any lideren conjuntament l’Associació Rutes del Romànic i Cases d’Oliba. “És una visita molt especial, que parla per ella mateixa”, advertia dissabte, abans de començar, Guillem Mercadal, tècnic de patrimoni del Bisbat. Decidits que no se’ls tornés a cremar mai més, els tècnics van evitar les bigues de fusta i van apostar per una tècnica d’“armats conillers”, una seqüència de petits envans, molt prims i de totxana, que completen “un àmbit arquitectònic sense gaires equivalents”. Els visitants van pujar fins a la galeria que transita per damunt de les capelles laterals i accedir fins a aquesta mena de “llimbs” situats entre les teules i les voltes de la catedral. Per una banda, van avançar fins a l’altura del presbiteri i el deambulatori, l’únic sostre de la catedral que no va quedar afectat per l’incendi, fet que explica trobar-hi les sorprenents encavallades de fusta originals de 1803, quan es completa la reforma neoclàssica. Per l’altra banda, es va accedir al petit mirador que hi ha ubicat sota la creu de la façana –hipotèticament un antic comunidor, insinuava amb la boca petita el mateix Mercadal–, amb una perspectiva encara més privilegiada que la que té el Sant Pere que presideix el temple. Un autèntic purgatori a quatre vents. Que avui aquests espais romanguin com fa 80 anys s’ha d’agrair al fet que, durant les últimes grans reformes que s’han fet als sostres de la catedral, els arquitectes apostessin per ser molt curosos amb aquestes obres d’enginyeria dels anys 40. La ruta de dissabte es va completar amb una pujada al campanar romànic del bisbe Oliba, i un recorregut per la rehabilitada escrivania, també romànica.

Un passeig pel ‘purgatori’

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

El mèrit jove s’ha obert camí

Passeig pel Vic forjat

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic