Un tresor damunt del cingle

Damunt d’una cinglera i envoltat per l’embassament de Sau, s’erigeix a les Masies de Roda el monestir de Sant Pere de Casserres, l’únic d’orde benedictí a Osona. Enmig de la quietud i el silenci, Oriol Montero mira encisat el paisatge espectacular que es pot contemplar des dels terrats de l’edifici tot recordant els moments inesborrables que ha viscut els darrers 13 anys fent de guia turístic del monestir, considerat una joia del romànic català del segle XI. “Quan als anys noranta vaig pujar per primera vegada aquí, feia segles que el monestir estava patint un procés d’abandonament.” 30 anys després, les bardisses han desaparegut, s’han tapat els forats que hi havia a les parets i el monestir ha deixat de ser un espai on “la gent acampava i s’hi feien misses negres’’ per esdevenir un dels monuments més visitats de la comarca. Això ha estat possible gràcies a una intensa tasca de restauració del monestir iniciada a partir de l’any 1991, quan el Consell Comarcal d’Osona en va adquirir la propietat. Tot i això, Montero explica que la primera fase de recuperació va tenir lloc a la dècada del 1950, moment en què l’arquitecte Camil Pallàs “va refer la volta de rajola de la cuina’’. Tanmateix, el de mitjans del segle XX es devia tractar d’un projecte de restauració amb diferències notòries, atès que “com que encara no hi havia el pantà, van construir una passera que connectava el riu Ter i a través de la qual es transportaven els materials formant una cadena humana’’. Una vegada el monument lluïa restaurat, va obrir les portes al públic l’any 1998. Actualment, s’hi pot arribar a peu des del camí que surt del Parador de Turisme, amb un trajecte de 3,5 quilòmetres que amaga bells paratges naturals. Ara bé, per a aquells que prefereixen accedir amb vehicle a la pista asfaltada que porta al monument, Montero aconsella “veure els murs situats en un pas estret que testimonien el castell Castrum Serras, que hi havia prèviament a la construcció del monestir’’. Tot plegat, uns i altres s’adonaran que el monestir és un equipament viu i dinàmic: s’hi fan activitats culturals com recitals de poesia o cicles de concerts i les seves instal·lacions es lloguen per a la celebració de casaments. Alhora, les visites guiades ofereixen la possibilitat que el visitant s’endinsi en les arrels històriques del monument i, gràcies a les reproduccions fidedignes de mobiliari de l’edat mitjana, “entengui com havia sigut la vida comunitària en aquest indret’’. D’aquesta forma, a través de les visites guiades el visitant acaba coneixent els secrets més ben guardats de l’equipament. El primer es remunta al primer terç del segle XI i coincideix amb la construcció de l’edifici als temps de l’abat Oliba (971-1046), que “hauria intervingut en el monestir dins de les tasques com a bisbe de Vic’’. Així, Montero afirma que la singularitat del monument rau en el fet que “no són els vescomtes, com era habitual, els que promouen la seva construcció, sinó les vescomtesses’’. Tenint en compte que la vescomtessa Ermetruit va començar les obres del monestir –continuades per la seva nora, Enguncia– “podem dir que, tot i que va ser habitat per homes, es tracta d’un monestir amb forta presència femenina’’. Des del claustre, Montero observa embadalit les estances que envolten l’espai i, després d’una pausa reflexiva, dona a conèixer el segon aspecte que fa únic aquest equipament: “Estem trepitjant un dels pocs monestirs que conserva la seva estructura original.” L’edifici guarda la puresa d’un monestir del segle XI perquè “no ha necessitat ampliacions posteriors’’. Encara al claustre, a mitja tarda una escletxa de llum que penetra a l’interior és l’excusa perfecta perquè Montero reveli allò que, per damunt de tot, fa especial el monestir de Sant Pere de Casserres: “La veritable gràcia d’aquest edifici és que està totalment integrat amb l’entorn.” En estar en comunió amb la natura, “cada estació de l’any dota el monestir de noves perspectives’’. I és que qui no voldria protegir-se de les pluges torrencials d’estiu sota el sostre de la cambra prioral per contemplar després com el sol il·lumina el claustre amb porxos de columnes més antic que es conserva a Catalunya?

Un tresor damunt del cingle

A ritme de festa major

Viladrau celebra el tradicional Ball Cerdà

“Escollir l’Amor” en el dol

El so del barroc torna a omplir Sant Martí Sescorts, en un 10è festival d’èxit

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”