Una novel·la de carlins al Bisaura

“Hi ha històries que demanen una novel·la”, diu Xavier Theros. El conegut escriptor barceloní està vinculat des de fa anys a Santa Maria de Besora, i havia anat coneixent històries relacionades amb les guerres dels carlins al Bisaura. Si a això hi afegim que és un apassionat del segle XIX, teníem els ingredients que podien confluir en una novel·la. Com així ha passat a Tothom ha de morir (La Campana), un relat de gairebé 600 pàgines que es presentava dissabte al lloc on es va originar. La sala polivalent de Santa Maria de Besora s’omplia per escoltar Xavier Theros en un diàleg brillant i divertit amb Albert Sánchez Piñol, també coneixedor de la comarca i, en aquest cas, autor de grans novel·les sobre el segle XVIII com Victus. L’acció de Tothom ha de morir passa l’any 1848, en la Segona Guerra Carlina, l’anomenada també Guerra dels Matiners. Una partida de combatents que no s’identifica ni com a carlins ni com a liberals ataca un mas i n’assassina els que hi viuen. Davant del dubte, les autoritats –liberals– es disposen a eliminar-los amb mètodes poc ortodoxos i recluten un centenar de condemnats que compleixen pena a presó d’Amàlia a Barcelona. A l’estil d’Els dotze del patíbul, si s’avenen a participar en l’operació seran amnistiats. I al seu davant hi ha el capità Llampades, conegut dels lectors de Theros des de l’anterior novel·la, La fada negra (premi Josep Pla de 2017). Així arrenca una trama en què els malfactors convertits en soldats “venen a eliminar la partida misteriosa... però a la pràctica rep tothom”, va avançar l’autor. Els fets transcorren en un país de frontera entre liberals i carlins. En pocs quilòmetres, perquè els primers són a Sant Quirze i els segons a Vidrà... i Santa Maria de Besora enmig. “És una zona calenta, de 1846 a 1849 s’hi enfrontaven dos bàndols, que eren dos models de societat.” A Vidrà es vivia no gaire diferent dels darrers segles, i a Sant Quirze ja hi havia tallers i un principi de fàbriques tèxtils. Dels carlins, arrelats al món rural, en tenim ara la imatge de conservadors recalcitrants. “Però eren molt més que tot això”, diu Theros. Les lleis de desamortització havien beneficiat propietaris que apujaven els lloguers de terres. Hi havia pagesos que havien de marxar a les ciutats, a treballar a unes fàbriques “que eren com presons”, en condicions de semiesclavatge. A la Guerra del Matiners no és tan clar, com en moltes guerres, quins eren els bons i quins els dolents. A Theros li agrada documentar-se molt, i no només als llibres d’història sinó als diaris de l’època, on troba un reflex de com la societat rebia les notícies de la guerra. “M’agrada saber com ho va viure la gent de l’època, si a Barcelona llegien els diaris semblava que la ciutat estigués a punt de caure en mans dels carlins.” Sánchez Piñol elogiava la capacitat del seu amic de captar “el petit detall”, i deixava anar la frase lapidària de la nit: “La veritat es troba en la ficció”. Els aplaudiments la van subratllar. Sánchez Piñol parlava de “l’ambient màgic, delirant o surrealista” que Theros és capaç de crear. Un ambient en el qual caben les llegendes i supersticions del país, com la de la llorigada del Mal Caçador, o com la dels golluts. Personatges reals que no eren altra cosa que nans amb malalties congènites (entre elles els golls per deficiències d’alimentació) i que tenen un cert protagonisme en el relat. Vivien marginats de la societat, “però en temps de guerra aquesta situació es pot convertir gairebé en un avantatge”. La novel·la comença amb una dedicatòria “als amics del Bisaura, que m’han ensenyat el paisatge i les seves històries”. Theros va esmentar els noms de Lluís Comas, de Santa Maria, i David Vilaseca, de Sant Quirze (autor d’estudis sobre els masos del Bisaura, entre d’altres), com a font de coneixements sobre un país que s’estima. Això sí, va avisar que la propera novel·la que ja està en fase d’escriptura el retornarà a Barcelona, i més en concret al seu barri de Sants. Si tot va bé, el seu fresc del segle XIX hauria de ser de deu novel·les (li sembla poc una trilogia). I acabar l’any 1868, el de la Revolució, altrament coneguda com La Gloriosa.

Una novel·la de carlins al Bisaura

On és Cal Requinquillo?

“Publicacions com la nostra les fa funcionar el compromís de la gent”

Un mestre del Rubik

Montesquiu ‘recupera’ 12 pisos del centre per a lloguer social

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic