Una novel·la gràfica a quatre mans sobre l’estigma dels malalts mentals

La paraula que dona títol al llibre ja no es fa servir, però en el tractament de les malalties mentals i en la seva visió social encara s’han de superar molts dels vells esquemes. Això denuncien Montse Batalla i Xevi Domínguez a Manicomio (Ediciones La Cùpula), la primera novel·la gràfica que han publicat després d’anys de compartir projectes a l’estudi Xevidom. Han estat més de deu anys treballant fins a donar forma definitiva a una història real que no era fàcil d’explicar. I és que Manicomio parteix de l’experiència de la mateixa coautora, la ripollesa Montse Batalla, que pateix una malaltia mental i que trasllada les vivències del procés al personatge protagonista, la Clara. Una noia jove, que viu a Ripoll i que porta una vida normal de feina i d’estudis fins que comença a caure en el pou de la malaltia: errors de diagnòstic, internaments en hospitals psiquiàtrics i una medicació que li provoca múltiples efectes secundaris... “Va ser fa vint anys, i vaig anar a parar a un món que desconeixia”, diu Batalla. La novel·la és la història d’aquesta davallada a l’infern, de com s’hi arriba però també de com se’n surt, explicada a través de les imatges de Xevi Domínguez, que malgrat la seva llarga trajectòria de dibuixant i il·lustrador assegura que és un dels projectes més difícils amb què s’ha trobat. “Una de les coses que em va fer patir va ser trobar l’estil, primer feia personatges més caricaturescos, després els vaig fer amb un estil més realista, més clàssic. El dibuix és en blanc i negre, amb predomini d’aquest últim en els moments més foscos del relat, els de l’ingrés psiquiàtric. Crear una novel·la gràfica implica trobar un equilibri entre text i dibuix, del qual van anar parlant amb Montse Batalla, la seva companya d’estudi i de vida, fins a trobar una forma d’explicar la història en què “el dibuix no interfereixi la història, i aquesta flueixi”. Pel camí, han quedat pàgines, perquè el procés final d’una novel·la gràfica té quelcom que s’assembla al muntatge d’un film. Batalla se n’ha sortit. La clau va ser trobar un psiquiatre que li va donar el diagnòstic correcte: una psicosi cicloide. Una malaltia que provoca brots psicòtics esporàdics, “que t’aïllen de la realitat durant un temps”, però després dels quals es recupera la normalitat. A diferència de l’esquizofrènia, que condiciona tota la vida. Té un nom i té un tractament. Tot perquè va trobar algú que la va escoltar. Des de la seva experiència, reivindica aquesta humanitat, en el tracte que necessiten els qui pateixen una malaltia: “Abans que res, són dolor, un gran dolor emocional”. I aquest dolor reclama empatia d’aquells que l’han de tractar. Si aquest missatge del llibre arriba, els autors es donaran per satisfets.

Una novel·la gràfica a quatre mans sobre l’estigma dels malalts mentals

Flama, cultura, llengua

El gust de recordar el mestre

Vic s’enamora del seu barroc

El gust de recordar el mestre

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol

Vic inaugura la piscina del CEM Patí Vic després de tres estius sense

A presó el jove que va agredir amb el seu germà cinc mossos quan l’anaven a detenir per robatoris