Una novel·la gràfica a quatre mans sobre l’estigma dels malalts mentals

La paraula que dona títol al llibre ja no es fa servir, però en el tractament de les malalties mentals i en la seva visió social encara s’han de superar molts dels vells esquemes. Això denuncien Montse Batalla i Xevi Domínguez a Manicomio (Ediciones La Cùpula), la primera novel·la gràfica que han publicat després d’anys de compartir projectes a l’estudi Xevidom. Han estat més de deu anys treballant fins a donar forma definitiva a una història real que no era fàcil d’explicar. I és que Manicomio parteix de l’experiència de la mateixa coautora, la ripollesa Montse Batalla, que pateix una malaltia mental i que trasllada les vivències del procés al personatge protagonista, la Clara. Una noia jove, que viu a Ripoll i que porta una vida normal de feina i d’estudis fins que comença a caure en el pou de la malaltia: errors de diagnòstic, internaments en hospitals psiquiàtrics i una medicació que li provoca múltiples efectes secundaris... “Va ser fa vint anys, i vaig anar a parar a un món que desconeixia”, diu Batalla. La novel·la és la història d’aquesta davallada a l’infern, de com s’hi arriba però també de com se’n surt, explicada a través de les imatges de Xevi Domínguez, que malgrat la seva llarga trajectòria de dibuixant i il·lustrador assegura que és un dels projectes més difícils amb què s’ha trobat. “Una de les coses que em va fer patir va ser trobar l’estil, primer feia personatges més caricaturescos, després els vaig fer amb un estil més realista, més clàssic. El dibuix és en blanc i negre, amb predomini d’aquest últim en els moments més foscos del relat, els de l’ingrés psiquiàtric. Crear una novel·la gràfica implica trobar un equilibri entre text i dibuix, del qual van anar parlant amb Montse Batalla, la seva companya d’estudi i de vida, fins a trobar una forma d’explicar la història en què “el dibuix no interfereixi la història, i aquesta flueixi”. Pel camí, han quedat pàgines, perquè el procés final d’una novel·la gràfica té quelcom que s’assembla al muntatge d’un film. Batalla se n’ha sortit. La clau va ser trobar un psiquiatre que li va donar el diagnòstic correcte: una psicosi cicloide. Una malaltia que provoca brots psicòtics esporàdics, “que t’aïllen de la realitat durant un temps”, però després dels quals es recupera la normalitat. A diferència de l’esquizofrènia, que condiciona tota la vida. Té un nom i té un tractament. Tot perquè va trobar algú que la va escoltar. Des de la seva experiència, reivindica aquesta humanitat, en el tracte que necessiten els qui pateixen una malaltia: “Abans que res, són dolor, un gran dolor emocional”. I aquest dolor reclama empatia d’aquells que l’han de tractar. Si aquest missatge del llibre arriba, els autors es donaran per satisfets.

Una novel·la gràfica a quatre mans sobre l’estigma dels malalts mentals

Delícies italianes que sedueixen, al cor de Torelló

15 dies per no parar

25 anys emergint talent jove

Sant Joan reubica la festa

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"

Mercè Generó es jubila d'Osonament

La manlleuenca Mima Riera, una agent dels Mossos a la pel·lícula sobre els atemptats del 17-A

El gurbetà Ignasi Quer marca quatre dels cinc gols del Barça en el debut de Lliga a la Segona RFEF