Gerard Autet (Manlleu, 1978) està gaudint de la seva experiència com a analista del Barça en mitjans com TV3, Catalunya Ràdio i Jijantes, tot i que la seva carrera com a jugador va quedar enrere fa catorze anys. L’exfutbolista, que va viure de prop l’època daurada del millor Barça de la història, recorda amb efecte la seva carrera i valora la seva trajectòria.
Com va començar a jugar a futbol?
Vaig començar a l’escola del Carme de Manlleu, on fins i tot el meu pare em va entrenar. Inicialment, jugava a futbol sala i més tard vaig fer el salt al futbol 11 amb l’Escola de Futbol de Vic.
Fa el salt de Vic a Barcelona. Com va arribar a La Masia?
Quan estava a l’Escola de Futbol d’Osona em va contactar el Granollers, que en aquell moment era un filial del Barça. L’any següent, vaig fer el salt al juvenil del Barça i vaig entrar a La Masia. La meva situació no va ser tan difícil com la d’altres companys, com l’Iniesta, que venia d’Albacete amb només dotze anys. Tot i això, va ser un gran canvi, però l’havia de fer, era el meu somni.
Com recorda l’etapa al Barça?
A La Masia vaig gaudir moltíssim. Vaig fer molts amics, com Xavi, Puyol, Luis García… Recordo tot aquell temps amb molt d’afecte. Ara, amb la distància, crec que em va faltar una mica més de mentalitat i caràcter guanyador per seguir allà. Vaig passar molts bons moments i guardo un molt bon record.
Després de Palamós i Espanyol arriba al Xerès amb vint-i-quatre anys, i passa cinc temporades a Andalusia. Com va viure aquesta etapa?
Vaig passar bons anys, tot i que va haver-hi moments de tot, recordo que tot l’equip vam sortir a la revista Intervíu pràcticament en pilotes, perquè no ens pagaven. Vam estar gairebé 8 mesos sense cobrar. Futbolísticament, excepte l’últim any que em vaig lesionar de gravetat al genoll, van ser bons anys.
Va a Gijón, a segona, i vau pujar. Com va ser l’experiència a Primera Divisió amb l’Sporting?
Per a mi l’ascens a primera és el clímax de la meva carrera. I la primera temporada que jugo a primera bé, ens salvem, però tinc la sensació que no la vaig gaudir com l’hauria d’haver gaudit per voler demostrar que podia competir. Crec que si l’hagués gaudit més, hauria jugat millor. Encara ho penso.
Va debutar a Primera contra el Barça i acaba expulsat. Com recorda aquell partit?
Era el primer Barça de Guardiola, que acaba guanyant el sextet. I les dues primeres jornades de lliga no les havia guanyat. Ens guanyen 1-6 i a partir d’aquí no paren. Debutar aquell dia em va fer molta il·lusió, hi tenia amics com Xavi, Iniesta… Però hi havia Messi i vaig tenir una tarda complicada.
El meu porter fa una passada que l’hi queda als peus de Messi, que només em tenia a mi, m’encara i l’hi vaig haver de fer falta. Últim home, targeta vermella i expulsat. Li vaig dir a l’àrbitre que no ho fes, que era el meu debut, però em va dir que era claríssima. Ho era.
Com era jugar contra aquell Barça?
La pilota anava a 300 per hora. No l’atrapàvem, impossible.
Després de tres temporades a Gijón, acaba la carrera a Xerès. Es retira amb trenta-dos anys i passa a les banquetes. Un pas important.
Sí, quan torno al Xerès, vaig patir una lesió important al tendó d’Aquil·les. Tot i que tornava amb il·lusió, no vaig aconseguir entrar gairebé a l’equip. Vaig rebre una oferta per fer d’entrenador amb l’Òscar García al Maccabi de Tel-Aviv. M’estava traient el títol, entre això i la lesió vaig decidir retirar-me.
Com va ser l’experiència com a entrenador?
La recordo molt bé pel que fa a aprendre de l’Òscar i entrenar. Però vam enganxar un moment que Gaza va atacar la ciutat de Tel-Aviv. Jo acabava de ser pare i em vaig emportar la meva parella i la meva filla a viure allà. L’experiència com a entrenador va ser molt bona, però el conflicte em va fer tornar, durant les setmanes dels bombardejos no aconseguia estar per la feina. L’hi vaig dir a l’Òscar i em va entendre, vaig estar-hi 8/9 mesos. Tot i això, l’equip va acabar guanyant la lliga.
Com arriba als mitjans de comunicació?
Quan vaig tornar a casa, Gerard Romero em va oferir la possibilitat de narrar partits de Segona Divisió a RAC1. Vaig començar a fer els meus primers passos en els mitjans de comunicació. Més endavant em va contactar TV3 i, finalment, vaig establir-me com a analista de futbol, una faceta que em permet viure el futbol d’una manera diferent.
{{ comment.text }}