Han passat més de 50 anys i potser a hores d’ara ja se sap poc que el gran artífex del naixement i expansió de la urbanització del Montanyà va ser un holandès que es deia Johan Cruyff. No només pel fet de tenir-hi casa, que això poc o molt ja se sabia, sinó perquè va ser de les primeres, i donació de l’empresari i promotor Valentí Leiro, que just llavors hi acabava d’obrir un restaurant.
Ho va decidir al mateix moment que veia per televisió l’arribada a Barcelona de l’astre holandès acompanyat del seu principal valedor i llavors ja amic, Armand Carabén, que l’acabava de fitxar pel Barça. De fet, un i altre van acabar essent veïns, paret per paret, del Montanyà. I els jardins connectaven sense tanca.
Era el 1973. L’efecte Cruyff, icona des del primer moment no només del barcelonisme, sinó de la modernitat i del desacomplexament que representava en contrast amb la grisor de la dictadura de Franco, va ser determinant en la promoció i creixement de la nova urbanització: les torres, l’hotel i el golf.
Aquest és només un dels episodis que s’explica en el llibre El contracte (Columna), que ha escrit el guionista i comunicador Ramon M. Piqué i que s’endinsa en les interioritats que van marcar la relació entre tots dos personatges i el molt que van acabar representant pel Barça.
A partir, paradoxalment, d’un fitxatge que s’explica molt més per la relació personal que hi va abocar que no pas per l’estricta transacció contractual. Perquè, segurament, si hagués hagut de ser per això “el fitxatge hauria estat impossible”.
El llibre, que ja passa a la segona edició, es va presentar dijous a la Biblioteca Pilarin Bayés en una conversa del mateix autor amb un altre referent del cruyffisme, el periodista Ramon Besa, que va elogiar l’exhaustiva recerca que ha aportat nova llum i noves revelacions sobre la relació de Cruyff amb Carabén, amb el Barça i amb Catalunya.
“Hi he après coses que no sabia”, admetia Besa. I Piqué tenia clar que a Cruyff se l’ha de considerar “el segon fundador del Barça, després de Gamper”. Va ser una revolució com a jugador i, anys més tard, com a entrenador, partint de la premissa que “si vols una cosa, la fas” i que l’actitud de desafiar sempre l’autoritat “i sobretot les arbitrarietats de l’autoritat” va ser una constant en el lideratge que va exercir.
De fet, “rendia molt més amb molta pressió”. Piqué i Besa van coincidir que a la història del Barça “hi ha un abans i un després de Johan”, que és el pas del futbol antic al modern. És el que els devots de l’estrella holandesa resumeixen en el pas de l’era aC a dC. Que no vol dir res de Crist, sinó de Cruyff.
{{ comment.text }}