Manel Sala deixarà la banqueta del Manlleu a final de temporada

Fa sis anys que Manel Sala va penjar les botes per fer d’entrenador. Durant sis temporades ha estat al capdavant del primer equip de l’AEC Manlleu. Fa unes setmanes va comunicar tant a la directiva com als jugadors la seva decisió d’agafar-se un temps sabàtic apartat de les banquetes. Després d’uns anys intensos, el tècnic diu que necessita descansar, passar temps amb la família i viure la vida més enllà del futbol.

Per què la decisió de plegar?
Porto tota una vida dedicada al futbol i el futbol ha passat per davant de tot sempre. I la decisió arriba per la família, per passar temps amb la meva filla, per la feina, per disfrutar el dia a dia de la vida… Com deia Guardiola, m’he buidat una mica, són molts anys, la feina d’entrenador no és fàcil i a vegades poc gratificant, però crec que ha arribat el moment de fer una pausa. No sé si serà un temps curt, llarg o per sempre, això ja ho dirà la vida.

La temporada està costant. La decisió ja l’havia pres abans?
En el futbol sempre he tingut moments bons i moments dolents i sempre he continuat endavant. Crec que ara el que més em tira és que veig poc la família, i també per tenir temps per mi i per viure una mica la vida, perquè el futbol sempre m’ha condicionat. I m’ha encantat que hagi estat així, perquè el futbol m’ha donat els amics, la família, la feina i tot en general i li haig d’estar molt agraït. Sobretot al Manlleu. Està clar que si la cosa anés bé sempre és més difícil fer el pas al costat, però crec que hauria pres la mateixa decisió.

Just penjar les botes, ja va començar a entrenar.
Sí. He d’agrair molt a Albert Santanera que pensés en mi i em donés l’oportunitat d’entrenar, m’ho va posar molt fàcil. Un dia em va trucar quan jo encara jugava a Manresa, era a final de temporada, i em va dir que havia de tornar al Manlleu i jo li vaig dir que no estava en forma. Ell em va dir que no era per jugar, sinó per fer d’entrenador i què millor que el club que jo m’estimo per començar a formar-me com a entrenador. Estic molt content de com ha anat, ho he donat tot perquè l’equip i el club tiressin endavant i millorés cada dia.

Amb vostè a l’equip, s’ha recuperat la unió entre el club i l’afició.
Hem familiaritzat l’equip amb el poble, hi ha molta gent de casa. Al final el jovent del club necessita l’oportunitat que els ajudi a créixer. I alhora hem aconseguit posar 1.500 persones al Municipal, que jo crec que des que jugava al Manlleu no s’havia vist més. L’any passat hi havia més de 1.000 persones a cada partit… Al final hem aconseguit que hi hagués molt bon rotllo, que tothom mirés pel benefici del club. He intentat fer tot el que he pogut: un calendari solidari, he muntat un gimnàs al camp que els jugadors el fan servir, marxaré content amb les coses que he pogut aportar, però conscient que hi he dedicat moltes hores per fer-ho possible.

També ha donat l’oportunitat a molts joves de la casa a jugar amb el primer equip.
No sé quants jugadors han debutat al primer equip, però són molts. Alguns s’hi han consolidat per mèrit seu i d’altres ja no hi són. Però veure jugadors de la comarca que han passat per les meves mans, que els he ajudat a créixer i a qui he donat l’oportunitat, és important per ells i pel club. No cal anar a buscar a fora si tens jugadors a casa que si els ajudes i els dones confiança poden arribar al nivell que necessita el Manlleu. Encara que a vegades sigui per necessitat, com aquest any, que va jugar el porter del Juvenil i va parar un penal i vam guanyar al camp de la Rapitenca. Però també hi ha hagut moments que hi havia jugadors que jo creia que eren vàlids, que potser no s’ho pensava ningú i que al final, ajudant-los, han pogut estar a categories superiors a la del Manlleu.

Amb quin millor moment es queda?
Amb els amics que he fet a dins del club, al vestidor i al poble. En el futbol et pots quedar amb les victòries, amb l’ascens de l’any passat, hi ha molts moments bons i de dolents, però amb el que més em quedo és amb les persones que he conegut, ajudat, crec que hi ha gent que m’estima, i això per mi és el més important i que passa per sobre dels resultats.

Tornarà a les banquetes?
Tard o d’hora crec que tornaré a tenir el cuc del futbol, però ara ho vull viure des de fora, disfrutar-ho. Sobretot del Manlleu, perquè seré un aficionat més i sempre estaré a disposició del club, però ara mateix no penso en quin dia tornaré o si tornaré sinó a gaudir i a fer coses diferents al que he fet ara.

Abans de plegar li queda el repte de deixar l’equip a la Lliga Elit.
Aquest és l’objectiu, que és el mateix que teníem al principi de temporada: mantenir l’equip en aquesta categoria. Ja sabíem que seria difícil. Ens queden vuit partits, sis dels quals amb rivals directes a la classificació, i vull marxar amb la consciència tranquil·la d’aconseguir aquest objectiu. El futbol és molt complex, hi ha molts factors, però farem tot el que sigui possible per a la permanència.