Inici impecable per a l’AEC Manlleu a Primera Catalana. Ha guanyat els sis partits que ha disputat fins al moment i això ha permès recuperar la il·lusió a l’equip i a l’afició. La pretemporada va ser irregular, amb partits molt bons, com el del Vic, i d’altres més irregulars. El seu entrenador, Manel Sala, apunta que “aquests partits amistosos ens va permetre trobar un sistema de joc que anés bé als jugadors que tenim”.
Sala diu que “hem estat superiors a tots els partits que hem jugat, encara que a vegades ens ha faltat ficar-la per tenir un resultat més còmode que ha fet que en algun cas se’ns compliqués el partit i que aquests s’acabessin guanyant al final”. El darrer cas, per exemple, el del passat diumenge contra el Mataró. Els manlleuencs porten 18 punts dels 18 possibles, una ratxa immillorable, però tot i així la diferència amb el segon classificat només és de tres punts.
Aquesta setmana podria ser molt important per als de Manel Sala. Juguen diumenge amb el Blanes (16.30h), darrer classificat i que encara no ha sumat cap punt. Per Sala, “és un equip perillós, que està jugant bé però que no ha tret resultats positius fins al moment” i té clar que “no ens ho posarà gens fàcil”. Però a banda del seu enfrontament, el Manlleu estarà pendent d’un altre. Dissabte juguen el Roses i l’Argentona, segon i tercer classificat, amb 15 i 12 punts, respectivament. Passi el que passi, els manlleuencs podrien ampliar la ratxa de punts entre els seus perseguidors.
Sala és conscient que encara queda molta lliga però és important “començar a tenir un coixí de punts, encara que no sigui definitiu i que quedi molt”, i sobretot allargar una ratxa que a Manlleu no recorden. I és que almenys en les darreres 20 temporades, a Manlleu no s’havia vist un inici així. Sí, en canvi, que la temporada 2011/12, quan el Manlleu jugava a Tercera Divisió, l’equip llavors entrenat per Francesc Cargol va encadenar una ratxa de vuit victòries consecutives aconseguides de la jornada 5 a la 11. Aquell any l’equip va acabar jugant el play-off d’ascens a Segona B amb eliminatòries a Canàries i Mallorca. Aquell curs, l’actual tècnic del Manlleu encara no s’havia incorporat al conjunt groc-i-vermell, però a títol personal sí que recorda ratxes semblants en el seu pas amb l’Sporting Maonès o amb el Juvenil de Granollers de Divisió d’Honor.
Per aquest motiu, és encara més conscient “del que costa aconseguir-ho, la gent pot parlar de tenir la sort de cara, però jo crec que és una cosa que hem buscat, que l’hem treballat, els jugadors tenen molt clar a què juguen i com volem que juguin, des del principi han entrenat molt bé”.
Els manlleuencs han guanyat cinc dels sis partits per la mínima i només el dia del Bescanó va aconseguir una diferència de més de dos gols. Màxima rendibilitat per a un equip que també encaixa poc. Aquesta és sense dubte una de les claus de l’equip. Ivan González i també Charly, que fins ara ha jugat un partit i mig, han encaixat només quatre gols i són els porters menys golejats de la categoria. L’equip està en forma i els resultats acompanyen. Els manlleuencs volen allargar la ratxa en una categoria que saben que és complicada.
Els ‘pilars’ de l’arrencada
Són els intocables. L’equip tècnic encapçalat per Manel Sala fa pocs canvis cada setmana a l’equip titular, però només quatre jugadors ho han jugat tot. És a dir, més de 540 minuts (més el temps d’afegit). Es tracta de Rafel Roger, Jordi Costa, Joel Puntí i Pol Pous.
Els tres darrers són defenses i un d’ells juga al mig del camp. Joel Puntí, un dels capitans de l’equip, i Pol Pous, un dels joves del planter, que ja fa tres temporades que està al primer equip, són els centrals del Manlleu, però també fan gols. De moment només s’ha estrenat Pous amb un gol que va arribar fa quinze dies contra el Banyoles. Un altre dels joves del planter groc-i-vermell és Jordi Costa, que com Pous és un dels futbolistes que Manel Sala va fer pujar al primer equip ja fa unes temporades. També juga a la línia defensiva ocupant el lateral dret i en destaca, entre d’altres, el seu potencial en els llançaments de banda. Ha fet més d’una assistència de gol.
Rafel Roger va arribar al Manlleu fa tres temporades. A la primera ja va ensenyar la seva màgia al mig del camp, però la temporada passada se la va perdre pràcticament tota per lesió i només va jugar uns minuts. L’equip el va trobar a faltar i per aquest motiu la seva presència enguany a l’equip és com un fitxatge nou o un retorn. Sala en destaca el seu caràcter dins del terreny de joc i la gran capacitat que té per repartir el joc. Ell també ha marcat. Va ser qui va fer el gol de la victòria davant el Mollet en els darrers minuts.
A banda de Roger, Manel Sala comenta que “hem aconseguit fer una plantilla molt completa” i també destaca jugadors amb experiència a categories superiors com Muritala o Rossell, que “ens han donat un plus”. També cal destacar el capità Martí Soler, que és dubte per aquest diumenge contra el Blanes, o el mateix Omar, que tot i començar la temporada lesionat ja s’ha convertit en el golejador de l’equip. Sala ho té clar: “Tenim molts bons jugadors, és una sort que estiguin aquí”.
