La primera setmana de juliol va ser una setmana especial per a Thais Soa-Escolar i per al seu fill Kilian López. Tots dos són gimnastes al Club Gimnàstic Osona i van competir junts al Campionat d’Espanya de gimnàstica artística que es va disputar a València. Escolar i López van escriure així una nova pàgina a la història de la gimnàstica, ja que era la primera vegada que mare i fill participaven en la mateixa competició.
Thais Escolar va viure aquell cap de setmana amb una barreja de sentiments, per una banda amb “molts nervis”, però per l’altra amb il·lusió per participar amb el seu fill. “Al ser mare i haver practicat el mateix esport, sé de què tracta el tema i es viu de manera molt diferent”, explicava Escolar.
El Campionat d’Espanya que es va disputar a València va ser la segona competició estatal en la qual Kilian López participava. “Estava nerviós, però em va fer molta il·lusió competir amb la meva mare. Em va agradar molt”, relatava López.
Des de ben petit, a López sempre li havia agradat la gimnàstica, i va ser als 7 anys quan el van apuntar a un gimnàs. “Quan era petit en Kilian no parava, allà on anàvem feia volteretes i saltava per tot arreu”, explicava Escolar. Tot i això, abans d’apuntar-lo a un gimnàs la seva mare va provar si li agradava l’atletisme i el futbol, però ell volia fer gimnàstica i des dels 5 anys que ho tenia clar. “Estava al camp de futbol i el primer partit que el vaig veure estava estirat a terra tirant pedretes i ja vaig veure que no li agradava”, afirmava Escolar mentre que en Kilian, assegut al seu costat, corroborava el que la mare explicava. “El futbol no m’agradava”, deia.
Durant l’any López entrena de dilluns a dissabte, i alguns caps de setmana té competicions. “Quan surto de l’escola vinc cap al Club Gimnàstic Osona i entreno durant tres hores. M’agrada molt”, afirmava López. El jove gimnasta segueix els passos de la seva mare, que va començar a fer gimnàstica als 6 anys.
Els inicis d’Escolar a la gimnàstica van ser a la Foixarda, a Barcelona, i l’any 1998 va entrar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on va passar gran part de la seva adolescència. Allà el dia a dia d’Escolar es dividia en estudiar i entrenar, i li agradava molt perquè tal com explicava es va acostumar a aquest tipus de vida. Tot i això, Escolar afirmava que quan era petita li costava una mica, perquè ella també volia anar a les festes d’aniversari de les seves amigues. “Era un sacrifici dur, però a la llarga tenia la seva recompensa”, afirmava la gimnasta. Entre setmana Escolar dormia al CAR, i els caps de setmana que no tenia competició ni concentracions podia tornar a casa.
Durant els anys que Escolar va estar al CAR de Sant Cugat va participar en diverses competicions, entre elles el Mundial que es va disputar a Aarhus, a Dinamarca, l’any 2006. Un any després, el 2007, quan tenia 17 anys, va decidir deixar la gimnàstica. “Ja portava molts anys, m’havia cansat i vaig dir que fins aquí havia arribat”, explicava la gimnasta. Aquesta decisió va arribar poques setmanes abans dels Mundials classificatoris per als Jocs Olímpics de Pequín de l’any 2008, en els quals la gimnasta no va participar.
Després de deixar la gimnàstica, Escolar va quedar embarassada, però un any després del naixement del seu fill va tornar a entrenar i el 2009 ja va participar al Mundial de gimnàstica artística que es disputava a Londres. “Al principi va ser complicat compaginar-ho, però la besàvia d’en Kilian m’ajudava molt i jo m’ho podia muntar”, afirmava Escolar.
Un any després de reprendre els entrenaments i les competicions, la sort no va somriure a Escolar, que va haver de parar. Una greu lesió al genoll que es va fer pocs dies abans de començar un Europeu la va apartar de la gimnàstica fins l’any 2011. Després de l’operació i d’un llarg període de rehabilitació, la gimnasta es va recuperar, però no aconseguia recuperar la confiança. “Els aparells que millor se’m donaven eren de cames i en aquell moment no tenia la mateixa confiança ni la mateixa potència i vaig decidir deixar-ho”, relatava Escolar. L’any 2014, un cop ja recuperada, la gimnasta va començar a entrenar, però es va trencar el menisc, va haver de parar de nou i la van tornar a operar.
No va ser fins al 2018 que Escolar va tornar a competir, primer a la Lliga Iberdrola i més tard al Campionat d’Espanya, on va coincidir amb el seu fill. La d’Escolar és una història lligada a la gimnàstica, ja que des de l’any 2012 també fa d’entrenadora. “Al final de temporada la satisfacció és enorme”, explicava.
Ara Escolar veu com el seu fill s’endinsa al món de la gimnàstica i avança a passos de gegant. “A en Kilian li recomano que estigui tranquil i que gaudeixi al màxim. Té un llarg camí per davant”, comentava Escolar. Mentrestant, en Kilian continua aprenent mentre practica l’esport que sempre ha desitjat, i ho fa amb un objectiu clar. “El meu somni és ser un bon gimnasta i passar-m’ho bé”, deia López.
{{ comment.text }}