Petxi Armengol es retira després de gairebé tres dècades a l’OK Lliga

El 24 de setembre de 1994 debutava a la Divisió d’Honor d’hoquei patins (actual OK Lliga) el jove Xavier Armengol. Ho feia amb el Voltregà, el club de la seva vida, i amb una victòria –amb gol inclòs– davant el Flix (6-2). Amb només 16 anys aquell dia començava el que acabaria sent una gran carrera a l’elit de l’hoquei català a la qual ara, 26 temporades després, posa punt final.

La retirada de Petxi Armengol no ha estat com esperava. L’aturada de la competició per la Covid-19 i la incertesa de si es reprenia la Lliga van acabar amb una trucada de la junta del CP Voltregà que li comunicava que no comptaven amb ell. Armengol es mostra dolgut: “no són les maneres i menys per a una persona que porta tants anys defensant aquests colors. M’hauria agradat acabar d’una altra manera, però aquesta és la que han triat ells”. El veterà jugador, de 42 anys, afegeix que “tenia clar que quan vaig tornar era per acabar a Sant Hipòlit, però per desgràcia o sort així ha estat. Tinc una edat, però crec que encara podia donar alguna cosa més”. Armengol, que tenia una oferta d’un equip de fora de la comarca, deixa clar que “plego perquè no tinc edat per fer tants viatges” i és contundent quan diu que “penjo els patins per no posarme’ls mai més”. D’aquesta manera, el partit disputat a Calafell el 7 de març va ser el darrer d’Armengol com a jugador d’hoquei patins. Amb 42 anys, Armengol no era el jugador més veterà de la Lliga. Sí que ho era a la pista, però el superava el porter Jaume Llaverola, que té 45 anys.

Fins al 2004 Armengol va vestir la samarreta del Voltregà. Aquell any, però, va decidir fitxar pel Blanes, equip amb qui va estar vuit anys. La temporada 2012/13 va tornar a Sant Hipòlit fins a l’actual: “L’hoquei m’ha donat molt en aquesta vida”. I després de 26 temporades, “gairebé tres dècades a l’OK Lliga, puc dir que m’he enfrontat a grans jugadors, a megaestrelles, algunes d’elles que encara volten com Pedrito, però també el Negro Páez, Dani Páez, Gabaldón, Santi Carda, Nene Zabalia o Torné, per dir-ne només uns quants”. El ja exjugador d’hoquei afegeix que “el món de l’esport en general, i el de l’hoquei en particular, ha canviat molt, abans hi havia rivalitat i fins i tot odi entre equips i jugadors; avui en dia, hi ha rivalitat a la pista, però quan surts som tots amics”.

En hoquei, tant a la comarca d’Osona com a escala nacional, Armengol ho veu “malament. Els grans jugadors ens marxen, econòmicament s’aposta per altres esports i l’hoquei no s’ha sabut vendre. Esperem que arribin fornades de jugadors bones i que competitivament puguem recuperar la millor lliga del món”.

El palmarès

En categories inferiors, Petxi Armengol té a les seves vitrines un campionat de Catalunya i un d’Espanya amb el Voltregà, dos europeus amb la selecció espanyola Júnior, la CERS del 2002 amb el primer equip i diversos subcampionats de la CERS o de la Copa del Rei, però per ell “el palmarès més gran és el fet de no haver baixat mai de categoria i haver jugat sempre i durant 26 anys a l’OK Lliga”.

El millor record

La copa CERS aconseguida davant el Porto el 2002 és el millor record d’Armengol en l’àmbit professional. El Voltregà venia de perdre una final d’aquesta competició dues temporades enrere i la final, a doble partit, es va decidir al pavelló Victorià Oliveras de la Riva, a la tanda de penals. 25 anys després el Voltregà tornava a aixecar una copa i va ser molt celebrat.

Els derbis

Si hi ha uns partits d’hoquei per antonomàsia a la comarca d’Osona, aquests són els derbis entre el Voltregà i el Vic i Armengol hi ha posat el seu granet de sorra: “Sempre sorties amb una motivació extra, per l’estima que em tenen i que m’he guanyat. Eren uns partits extres per la rivalitat que hi ha”.

El pitjor record

“La retirada, tal com ha estat i com m’ha tractat el club. Aquest final de la meva carrera esportiva no m’ha agradat. Potser hauria renovat i hauria durat dos mesos a la pista, però ara mateix em sento bé físicament i tenia ganes de continuar jugant”.