L’atleta paralímpica de Gurb Elena Congost va signar un gran retorn a la competició aquest diumenge a la Marató de València, en la seva reaparició després de més d’un any sense disputar la distància reina. L’última marató que havia corregut havia estat als Jocs Paralímpics de París, el setembre de 2024.
Allà va aconseguir un tercer lloc a la cursa tot i ser desposseïda després de la medalla per haver ajudat el seu guia a escassos metres de la meta. Però el retorn no podia ser més exitós: rècord d’Europa de la seva categoria, millor marca mundial de l’any i segona millor de tots els temps: 2h 54min 36s.
“Estem molt contents de la feina feta i del resultat obtingut”, es felicitava Elena Congost després de la cursa. També era l’estrena de Congost amb el nou guia, Roger Sans, que ja va ser part de l’equip com a nutricionista a París.
Malgrat el poc temps de treball conjunt, la connexió va ser excel·lent. “Ens hem adaptat molt bé tant a nivell físic com de coordinació i comunicació.”
El plantejament va ser clar des del principi. Seguint les indicacions de l’entrenador Roger Esteve, Congost i Sans van sortir a un ritme còmode i controlat. “Hem fet bàsicament el que havíem parlat”, explicava l’atleta.
“Al final he patit una mica, però més a nivell muscular que no pas fisiològic”, detallava.
La cursa, però, no va estar exempta d’anècdotes. Durant el recorregut van desaparèixer alguns dels pots d’avituallament dels atletes d’elit. “Passaven molts corredors per davant i ens els han agafat.”
“A algú li devien fer gràcia els meus, però quan tens els avituallaments controlats, amb els teus isotònics i els gels, que no te’ls hi trobis és un marranada”, explicava.
Per sort, però, el guia portava gels a les butxaques de les malles, fet que va permetre salvar la situació sense més conseqüències.
Els dies previs tampoc havien estat fàcils. Congost va ser a Madrid participant en diversos actes i no es trobava del tot bé físicament.
Gràcies al servei mèdic del Comitè Paralímpic, va poder sotmetre’s a proves, inclosa una ressonància, i va rebre tractament. “Em vaig sentir molt cuidada”, explicava.
“Es va desplaçar un metge de la federació per vetllar-ho tot i per poder córrer el més còmoda possible.”
El balanç final no pot ser més positiu. Congost no només va superar la prova, sinó que va fer-ho amb nota, i amb la mirada posada a poder participar als Jocs Paralímpics de Los Angeles 2028.
