En pocs dies de diferència, el Club Bàdminton Vall del Ges s’ha fet doblement visible a Torelló, on té una de les seus. D’una banda, participant per primera vegada a les jornades d’esport escolar organitzades per l’Ajuntament per acostar l’esport als més petits i oferint-los diferents disciplines per practicar.
De l’altra, acollint el primer cap de setmna de juny una prova del circuit català, en què van participar més de 50 jugadors i jugadores de diferents clubs catalans. Entre ells, els dos que hi ha a Osona: el Vall del Ges i el més històric, el Roda. Tots dos hi van aconseguir podis.
Com a vincle entre tots dos hi ha Manel Matas, veritable dinamitzador d’aquest esport a la comarca i que hi té una experiència de més de 25 anys. Compagina el seu lloc i càrrec a la junta del club de Roda amb ser motor i ànima del de la Vall del Ges, ara mateix amb 15 membres, 13 d’ells federats.
“Tenim fama de ser un joc de platja, però el bàdminton és un esport olímpic –des de Barcelona 92– i molt complet. És intens, físic i molt tècnic”, explica. I és el joc de raqueta en què la velocitat de la pilota, en aquest cas volant, és més alta: “En partit s’han registrat esmaixades per sobre dels 400 km/h, i es tornen. I el rècord mundial està actualment en els 565 km/h.
No passa en cap altre”, diu Matas. “Pots començar lent i suau, però a mesura que es progressa si no aprens a agafar bé la raqueta i com tallar el volant, vas perdut.”
El club de la Vall del Ges es mou entre Torelló i Sant Vicenç, on fa tres entrenaments per setmana. En el primer cas, al poliesportiu de l’institut Cirviànum, on de fet s’hi va començar a practicar com a extraescolar. Però prèviament s’havia iniciat a Sant Vicenç, com a activitat gairebé espontània i després que, gràcies a una subvenció, es pintessin un parell de pistes.
“Una vegada es va organitzar un torneig de festa major i la setmana següent vam quedar desbordats de canalla per jugar-hi”, recorda Matas. Per ell, és clau que per jugar a bàdminton es comenci de petit, en edat escolar.
“És la manera que, si agrada, puguis plantejar formar jugadors i jugadores almenys durant 10 anys, abans que els estudis o els plans de vida ho facin abandonar”, diu. I gràcies a això, “actualment al club hi tenim jugadors ben petits que ja despunten i són competitius”. Dimecres, a l’entrenament de Torelló, n’hi havia més d’un exemple
“El bàdminton va creixent, també en llicències federatives”, diu Matas. Però li queda molt camp per córrer. A Catalunya, per exemple, el gruix d’activitat es concentra sobretot a la zona del Vallès. En el cas dels clubs d’Osona, el de Roda es nodreix també d’estudiants francesos de la UVic. “A França n’hi ha una gran tradició, i es nota.”
{{ comment.text }}