Amb uns inicis en competicions d’escalèxtric per fer més tard el salt al món del motor –on va exercir de pilot i copilot–, el vigatà Salvi Delmuns va aconseguir casar fa uns anys afició amb professió. Diplomat en Infermeria per la Universitat de Vic, primer, i en Fisioteràpia per la Universitat Ramon Llull, després, així com llicenciat en Humanitats, aquest professor de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i de Màsters d’altres universitats s’ha especialitzat en les lesions derivades de la pràctica d’esports de motor. Enguany ha acabat el doctorat i ha fet la tesi per conèixer amb detall els danys que es produeixen en el kàrting de competició juntament amb l’impacte que tenen en aquest esport i també entendre l’activitat muscular dels braços en l’acció de pilotatge dels karts. Un estudi que és el primer en aquest camp a nivell internacional, on fins ara només s’havia fet recerca sobre el kàrting de lleure.
La dissertació porta per nom Estudi de lesions i anàlisi electromiogràfica de l’activitat muscular dels braços a nens que pratiquen kàrting de competició i fa aportacions per millorar la preparació física dels pilots i evitar que amb els anys hagin de sotmetre’s a operacions quirúrgiques per resoldre lesions adquirides. “Molts cops canviar un volant de posició, adaptar el seu diàmetre o la ubicació ergonòmica del nen al xassís del kart faran que la musculatura es descarregui i no tingui sol·licituds tan altes que portin a situacions de lesió”, explica Delmuns. A diferència d’altres esports molt més estudiats com el futbol o el bàsquet, aquest fisioterapeuta en traumatologia de l’esport va detectar la necessitat de tenir especificitat per a l’entrenament en el món del motor de base i ara assegura que els preparadors físics disposaran de més recursos. Delmuns, que ha estat fisioterapeuta d’equips del Mundial de ral·lis i de motociclisme i que ha tractat pilots com Carlos Sainz, Dani Sordo, Harri Rovanperä, Bruno Thiry o Nani Roma, va fer dos estudis en la tesi. El primer, que era epidemiològic, va detectar que les lesions corporals dels nens es localitzaven principalment a les mans i canells (42,1%) mentre que el segon, que es va fer amb electromiografia de superfície en músculs de les extremitats superiors mentre es pilotaven karts, va constatar diferències significatives entre l’activitat muscular en relació al tipus de kart i també que hi ha una interacció significativa entre el tipus de kart i el braç dominant. “Hem de continuar estudiant i treballant amb els enginyers, pilots, preparadors físics i traumatòlegs però això ja ens permetrà evitar ja lesions molt comunes en funció de la categoria del nen i de si el kart té marxes”, detalla el docent que el passat juliol va saber que la tesi havia rebut la menció Cum Laude del tribunal pel seu caràcter innovador. Un al·licient per continuar fent recerca en un àmbit que l’apassiona des que era petit.
