A Sant Hipòlit tothom coneix Joan Puig. No només és delegat del Club Patí Voltregà, sinó que des de fa 20 anys s’encarrega que tots els jugadors i jugadores dels equips sèniors tinguin la roba a punt per sortir a competir. Fa uns cinc anys que es va jubilar i “ara tinc més temps per ajudar”. Per a molts, és “en Joan de la Pista, un orgull per a mi. Acabar la meva vida professional així ha estat un somni”, assegura.
“No soc home d’estar al bar o al sofà. Baixo entre tres i cinc cops a la pista per tema roba o per ajudar en el que faci falta.” També està sempre atent per si falten aigües, per passar la mopa, i dues hores abans de cada partit deixa la roba preparada al vestidor. Puig vol continuar fent aquesta tasca, a vegades poc reconeguda, mentre pugui, i admet que només hi ha dues coses que el farien plegar: “La salut i que a l’equip femení no li pugui dir que són les meves nenes, les conec des que passejaven amb cotxet per la pista”.
La vinculació de Joan Puig amb el Voltregà ve de lluny. De petit era porter i va arribar a entrenar amb el primer equip a mitjans dels anys 70, però malauradament “em va sortir un mal als genolls. En aquell moment l’operació era de risc i em van aconsellar que ho deixés”. A partir dels 80, va fer de “comentarista” a les retransmissions de “tots els partits” per Ràdio Voltregà, tant dels que es jugaven a Sant Hipòlit com a fora. “No era com ara. Teníem una bobina de 250 metres, estiràvem fils, punxàvem telèfons allà on fos…”, recorda. També col·laborava en les cròniques dels partits per a EL 9 NOU. “Ho vam fer durant molts anys”, però més endavant la feina el va obligar a estar apartat de l’Oliveras un temps: “Estava molt ocupat”. El 2005 va quedar una vacant per fer de “conserge i encarregat de manteniment” al pavelló. L’Ajuntament va convocar una plaça i Puig la va aconseguir. Va coincidir en l’època en què Ramon Vilaró era el president. “Em vaig trobar amb la meva passió.”
A partir d’aquell moment, i fins a dia d’avui, Puig no ha parat de donar un cop de mà i ja és una de les persones més estimades del club blanc-i-blau. La seva dona, la Lídia, també es va involucrar amb el Voltregà i, a més de “rentar la roba dels equips sèniors i les segones equipacions”, també ajudava els dies de partit, “a l’entrada”. Puig també ha fet de professor de la canalla del club, intentant ser juganer i engrescar els nens i nenes. Fa poc, va recuperar una copa que el Voltregà va guanyar el 1957 que estava en un racó de sota el bar.
