Ja fa gairebé trenta anys que Lluís Muntal (Torelló, 1964) i el JE Santa Eugènia van de la mà. I, fet, la història va començar de la manera més habitual en la majoria de clubs modestos. “Vaig entrar a la junta perquè el meu fill, que aleshores tenia cinc anys, va començar a jugar a l’Escoleta”, recorda. “Va ser per voluntat pròpia”, afegeix.
Des d’aquell primer pas, Muntal ha passat per diferents etapes dins el club. Ha format part de la junta directiva durant pràcticament tres dècades i, fins i tot, en va arribar a ser el president. “Vaig fer-ho vuit anys, devia ser del 2006 al 2014, coincidint amb el canvi de gespa artificial, l’any 2009”, apunta.
I, tot i que per descomptat va ser un gran avenç pel club, recorda guarda amb especial estima la inauguració del camp de terra, l’any 1999: “Vam fer un partit amb els veterans del Barça”.
Actualment, continua vinculat a la junta com a vocal, tot i que assegura que, en un club com el Santa Eugènia, els càrrecs sovint són el de menys: “Soc un pencaire més, com tothom qui està posat al club”. De fet, Muntal també “vull agrair a tots els voluntaris que no són de la junta i ens ajuden en torneigs com el Joan Güell Mas i el TAR i altres actes”.
Bona part del seu dia a dia passa pel bar del camp, que gestionen entre els mateixos membres de la junta fent torns els caps de setmana. “Ara ho tenim més ben repartit, però temps enrere hi havíem arribat a passar moltes hores”, comenta.
Per sobre de qualsevol responsabilitat, però, el que més destaca és l’ambient. “Ens avenim molt entre tots”, afirma. Un sentiment que, segons explica, també es trasllada a la resta de l’entitat: “Som un club molt familiar, amb molta canalla del poble i molt bon ambient tant al futbol base com als equips sèniors”.
I, aquest esperit també es reflecteix en un dels moments més especials de la temporada: la presentació dels equips. “En Marc Hernández, qui també està posat a la junta, un dia va proposar fer-ho de nit, amb música, llums i sons, i des de llavors sempre ho fem així i aquell dia és una festassa”, explica. “La veritat és que queda molt bé, sembla el Camp Nou amb petit”, afegeix.
Després de tants anys, Muntal té clar què el continua mantenint vinculat al club. “M’agrada el futbol i soc d’aquí. És el club de la meva vida”, confessa.
Pel que fa al present i al futur, es mostra optimista, tot i reconèixer que “potser faltaria algun equip més de futbol base”. Amb tot, considera que el club passa per un bon moment i que el gran objectiu ha de ser “mantenir el que tenim i continuar millorant”.
I, encara que admet que ja està content i satisfet amb el primer equip a Tercera Catalana, no amaga que “algun dia també estaria bé quedar campions”.
Perquè, al capdavall, el JE Santa Eugènia continua tirant endavant gràcies a gent com ell: persones que fa anys que hi dediquen temps, esforç i estima perquè el club continuï sent molt més que futbol.
