“Soc un president que faig una mica de tot, fins i tot també jugo”

La majoria dels perfils d’aquesta secció comparteixen un fil conductor: persones que han crescut dins un club. En el cas de Jordi Clos (Sant Miquel de Balenyà, 1969), però, la història és curiosament just a l’inrevés. Doncs, sent un dels fundadors i actual president, no és el club qui l’ha vist créixer, sinó ell qui ha viscut el creixement del club, el CE Sant Miquel de Balenyà. “Va ser l’any 2004, quan 10 o 12 amics d’aquí, que jugàvem a diferents llocs, ens vam animar a formar un club”, recorda. La intenció inicial, no era altra que “continuar jugant a futbol, però poder-ho fer al nostre poble”. I, tot i l’empenta i la il·lusió d’un projecte engrescador, la fita no era senzilla: “Va ser un repte important, ja que no teníem ni camp”. No obstant això, “vam arreglar-lo per entrenar, perquè era de futbol 7, i vam aconseguir jugar al camp del Montanyà, que aleshores també hi jugava el Barça i era com un somni per a nosaltres”. Fins al 2009, quan va patir l’ampliació completa i, el 2015, el canvi de terra a gespa artificial: “Va ser un gran pas, ja que fins aleshores havíem de marcar el terreny nosaltres mateixos cada cap de setmana, amb la feinada que això suposa”. Doncs, des d’aquells inicis, Clos no s’ha desvinculat mai del club i, actualment i des del 2015, n’és el president – càrrec que ja havia ocupat del 2009 al 2013 –. A més, amb 56 anys es manté en plena forma i continua com a jugador de l’equip dels aficionats. “Com diuen, qui val, val i qui no, de lateral”, bromeja. “Encara faig algun gol”, afegeix rient. “M’ho passo molt bé”, assegura. La seva implicació, però, va molt més enllà del terreny de joc. En un club petit i amb una junta formada per tan sols tres persones, Clos se n’encarrega de pràcticament tot. “Soc un president amb totes les funcions: des de jugador a haver de fer qualsevol tasca que et puguis imaginar”, expressa. “Malgrat que sembli molta feina, ara ja estic acostumat perquè sé com funciona tot”, apunta. I, no obstant les dificultats, el club ha crescut fins a convertir-se en una realitat consolidada al poble. “És un orgull i té molt de mèrit comptar amb 150 nanos i cobrir totes les categories, i més si tenim en compte que Sant Miquel de Balenyà té menys de 1.4000 habitants”, confessa. Jordi Clos, doncs, té clar quin és el secret: “Estem ben situats perquè pugui venir gent de tot arreu i som un club i un poble obert, petit, molt familiar i on la gent es troba molta a gust i còmoda”. Entre les fites més especials, Clos recorda amb afecte l’any 2022, després que el primer equip aconseguís l’ascens a Tercera Catalana: “Ens va tocar la lliga del Maresme, anàvem a tots els desplaçaments amb autobús i, tot i tornar a descendir, va ser una gran experiència i que vam gaudir molt”. I, orgullós, també destaca el fet que “a l’actual primer equip tenim jugadors que van començar des de ben petits aquí”. Amb tot, el que més valora és el dia a dia. “El que més m’agrada i gratifica és venir al camp i veure que tot funciona i va rodant”, afirma. En clau futur, Jordi Clos té la idea del 2028, amb el següent mandat, poder fer un pas al costat a la presidència si troba la persona qui vulgui i pugui substituir-lo. Sigui com sigui, té clar quin és el seu objectiu: “Mantenir tota la cadena d’equips i que el club continuï tant o més viu com fins ara”. Perquè, al cap i a la fi, com ell mateix diu, “el CE Sant Miquel de Balenyà és nostre, una mica de tots”.

“Soc un president que faig una mica de tot, fins i tot també jugo”

“Soc un pencaire més, com tothom que està posat al club”

“Estic rodejat de bona gent i que et valorin la feina no té preu”

“He viscut el club des de ben petit i em quedo amb les relacions personals”

“La meva funció al club és la de retornar tot el que l’hoquei m’ha donat a mi”

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"