Malgrat que sigui relativament poc el temps que Alfons Codina (Tona, 1960) està posat a la UE Tona, ha estat més que suficient per guanyar-se el cor de la seva gent. Amb la seva gran personalitat i bondadosa predisposició per col·laborar amb el que faci falta, s’ha convertit en una peça imprescindible dins el dia a dia del club.
Codina, conegut per tothom com a “Alfonset”, va entrar-hi ara fa una dècada, coincidint amb l’arribada de Quim Carandell a la presidència. “En Ramon Ges, que estava a la junta aleshores, em va proposar d’entrar-hi per ajudar, que és el que he fet sempre”, recorda.
Des d’aleshores, la seva tasca ha estat tan discreta com constant. Cada dos diumenges, se’l pot trobar a la taquilla de la porta de l’entrada del camp venent entrades els dies de partit del primer equip. Però la seva feina va molt més enllà: “També m’encarrego del tema de publicitat i patrocinadors de les tanques del camp”. Al cap i a la fi, “faig de tot, soc com un comodí i estic disponible les 24 hores del dia”.
Per a Codina, poder col·laborar i formar part del Tona té un valor incalculable. “Saber que estàs ajudant i, a més, que et valorin la feina no té preu, m’omple molt”. I ho atribueix, sobretot, a l’ambient que es respira dins l’entitat: “Estic envoltat de molt bona gent i agraïda, començant pel president, en Quim”. “Ja ho diem, no semblem un club, som com una família o colla d’amics”, expressa. Perquè, per damunt de tot, el que fa especial el club, diu, és la seva gent: “El Tona és un club únic, amb una gent única”.
Una implicació i compromís total que, curiosament, no neix d’una passió pel futbol. “No m’agrada massa, perquè no l’entenc i em poso molt nerviós”, admet entre rialles.
Entre deu anys plens de grans moments i èxits esportius, Alfons Codina guarda un record especial que sobrepassa qualsevol resultat. La seva amistat amb Marcel Martí, segon entrenador del cos tècnic de Ricard Farrés, el va marcar profundament: “Jo passava per una mala època anímicament i ell em va ajudar molt”. “Sempre dic que em va canviar la vida”, confessa.
Actualment, viu amb orgull el moment que travessa el club. “Fa un bon temps que tot està anant molt bé, i estar a Tercera Federació és increïble”, assegura. Un creixement que també sent com a propi, després d’anys sumant des de dins.
Alhora, mira el futur amb optimisme i té clar que el Tona està preparat per fer un pas més: “L’any vinent aconseguirem l’ascens, i no crec que m’equivoqui”. “Si més no, la promoció la farem segur”, afegeix convençut.
